Cerca de crítiques

Enquesta

La còmica elegància de Lott

7/2/2010 |

 

Programa: Felicity Lott

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

La soprano britànica sedueix el Liceu amb un repertori d’opereta i musicals.

Elegant, comunicativa, expressiva i molt divertida. Així es va mostrar Felicity Lott, la carismàtica soprano britànica, en el seu quart recital al Liceu en 10 anys. Amb un xou de cabaret fet a mida, més propi del Foyer o d’un auditori íntim que de la sala principal del coliseu, la cantant de 62 anys va seduir amb les seves magnífiques dots per transmetre, mostrant una notable vis còmica, un repertori de peces d’opereta, musicals i cançó francesa.

Lott, una habitual en els seus millors anys dels grans temples de l’òpera, és el millor exemple de la diva reconvertida, a qui no l’arronsa enfrontar-se a un teatre de les dimensions del Liceu i aconseguir omplir-lo amb l’únic equipatge del seu art, harmonitzat amb les hilarants incursions per il·lustrar els números del mim i ballarí Olivier Sferlazza i el suport del còmic pianista i compositor Jason Carr. Un quartet de corda, ocult a les bambolines, és el quart i esporàdic element d’aquest espectacle dirigit per Laurent Pélly.

La faceta de show-woman de l’artista apareix des del primer moment. Entra en escena quan sonen les notes del piano amb una bossa de viatge i vestida amb un llarg abric amb rivets de visó, del qual després es va desprendre per deixar al descobert un elegant vestit negre. C’est la saison d’amour, d’Oscar Strauss, va obrir el foc d’un repertori de càrrega satírica sobre l’amor. I va continuar l’exhibició de recreació de temes com La valse du divorce, d’Offenbach, i La dame de Monte-Carlo, de Poulenc.
La seva primera incursió en el musical va arribar amb Wonderful guy de Richard Rodgers, autor amb el qual va repetir amb Bewitched. Impecable la seva versió de Losing my mind, de Sondheim, i de la peça de Carr Looking for a bear amb Sferlazza deambulant amb la màscara d’un ós. De la tanda dedicada a Maurice Yvain en va sobresortir la satírica Yes, tan divertida com Tant pis pour la rime, de la Mireille, de la qual també va recrear Monsieur Martin.

La popular Les feuiles mortes, de Kosma; Le diner, de Bénabar; Chanson d’automme, de Hahn, i Le gai tango de la Cantatriste, de Fontaine, van ser altres èxits del seu recital, que va tancar amb la interpretació d’un parell de bisos: una aclamada Canción del olvido, de Ginastera, i una altra peça de chanson. Deliciosa.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya