Cerca de crítiques

Enquesta

Treball, correcció i bones expectatives

4/2/2010 |

 

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana de Barcelona

Rachmaninov: Variacions sobre un tema de Paganini

Beethoven: Simfonia num. 3 “Heroica”.

 

Palau de la Música Catalana de Barcelona. 30-1-2010.

Bruno Vlahek, piano. OSV. Jaime Martín, director.

 

L’OSV torna a generar bones expectatives: els progressos tècnics i els plantejaments estètics encoratgen a un allunyament del tedi de l’etapa de Giménez Carreras. Hi ajuden els nous instrumentistes i la intel•ligent varietat en el podi amb figures com Jaime Martín. En general només va faltar rodatge i èmfasi en les Variacions sobre un tema de Paganini de Rachmàninov, optimitzada pel treball tímbric i la desuniformitat en el caràcter rapsòdic gràcies al matís expressiu. Martín és dels que prefereix lectures obertes, no sempre explícites, on les sensacions i les seves percepcions musicals se situïn per davant del sentiment i l’emotivitat. Potser per això, el més apassionat era dolçor i el final va ser proporcionalment incandescent a la tranquil•litat d’ una execució una mica flegmàtica i amb una prestació del pianista Bruno Vahlek correcte, sense més. La sorpresa la va donar amb la Sonata en re major Nin I, núm. 5 del Pare Soler com a bis en un exemple de pianisme gràcil, minuciós i de digitació scarlattiana.

En canvi, l’ Heroica va ser més estàndard, amb caigudes de tensió (desenvolupament de l’Allegro inicial) i poca motricitat (fugat del Finale), tot i el bon treball rítmic i d’articulació (Scherzo, per exemple). Va faltar aprofundir en la categoria del bell, el més emotiu i el contemplatiu d’aquesta voluntat fenomenològica schopenhauriana tan propensa en l’ impuls èpic de Beethoven. La moderació dinàmica (Beethoven demana ff, mai fff) i els tutti pocs amplis van restar efecte a un concert ben plantejat, hàbil en el sentit del color i amb detalls intel•ligents com el caràcter ballable del tema principal del Finale (el de Les criatures de Prometeu) o el cop d’efecte que va significar l’ Andante de la Simfonia “Reforma” de Mendelssohn com a primer bis.

Albert Ferrer i Flamarich