Cerca de crítiques

Enquesta

'BABEL 46' i 'L'ENFANT...', sessió doble de rutina

18/2/2004 |

 

La parella de fet Montsalvatge-Ravel no aixeca el vol al Liceu.

DIRECCIÓ D'ESCENA Jorge Lavelli
DIRECCIÓ MUSICAL Antoni Ros-Marbà
LOCAL Gran Teatre del Liceu
ESTRENA 16 de febrer

Xavier Montsalvatge ha tingut mala sort en el seu aparellament amb Maurice Ravel dins de la producció conjunta del Teatro Real de Madrid i el Liceu. Si L'enfant et les sortilèges ravelià inspira al director d'escena Jorge Lavelli una certa idea de teatre, Babel 46, en canvi, té tot l'aire d'òpera mal resolta, una espècie de problema d'expedient servit amb poques ganes, no gaire inspiració i, sobretot, sense creure's l'òpera. El record de la producció de Peralada, de l'agost de l'any 1994 --més modesta però també molt més entusiasta--, és un enorme llast per a aquest Babel 46 amb molt poca ànima i rebuda al teatre per al qual va ser composta només amb uns tristos aplaudiments de cortesia.
En contrast, L'enfant et les sortilèges va obtenir la recompensa del públic. Òpera --o, com diu la versió original, "fantasia lírica"-- que es manté molt jove, el seu llibret, firmat per Colette, proposa al director d'escena una agraïda immersió en el món oníric, i la partitura de Ravel exigeix a l'orquestra un rendiment de música gairebé cambrística tocada amb una concentració altíssima.
Doncs bé, la direcció d'escena de Lavelli, fins i tot explicant molt bé el relat, té un pols d'un perfil clarament baix també en el cas de Ravel; no és que estigui mal feta o bé que la producció sigui una catàstrofe, sinó que mai sembla aixecar el vol que de vegades insinua; és, simplement, correcta --el moviment d'actors (no del cor) sol estar generalment ben resolt--, massa fàcil d'oblidar. Pel que fa als resultats musicals, la formació liceística no sembla particularment inspirada per la direcció amb intenció detallista d'Antoni Ros-Marbà: hi ha una altra manera, més refinada, voluptuosa i densa, de tocar Ravel. Més inspirats es mostren els cantants, sobretot Silvia Tro Santafé (el nen), Marisol Montalvo (la princesa) i Milagros Poblador (foc i rossinyol). Massa poc bagatge per a una doble sessió.
Joan Anton Cararach
El Periódico