Cerca de crítiques

Enquesta

Anderszewski i Judd, aplaudits amb l’OBC

17/1/2010 |

 

Programa: Anderszewski i Judd amb l?OBC

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

Després de només un any des de l’última pujada de James Judd al podi de l’OBC, el director britànic hi va tornar divendres per treballar amb l’orquestra barcelonina amb una obra nova sota el braç: Suite, del català establert als Estats Units Lluís Benejam; conjunt i director es van aplicar en una lectura transparent d’una obra que va descobrir una paleta orquestral atractiva, amb ressons modals impressionistes i descriptius que van fer lluir d’una manera especial la secció de cordes.

Un Piotr Anderszewski entregat al madur Concert per a piano i orquestra núm. 18, de Mozart, va aportar un dels moments culminants de la vetllada demostrant un domini absolut de l’obra i del llenguatge. ¿Que per a alguns potser va semblar massa romàntic en la seva concepció? Pot ser, però el cert és que l’artista polonès va executar el concert amb una digitació sempre encertada, amb un timbradíssim segon moviment i amb un sentit del fraseig delicat i atent des del principi fins al final. Les mínimes discrepàncies amb l’orquestra no van restar distinció a una interpretació premiada pels calorosos aplaudiments dels abonats de l’OBC.

A la segona part la protagonista absoluta va ser la Simfonia núm. 4, Inextingible, del danès Carl Nielsen, en què Judd es va poder recrear amb tots els seus accents dramàtics i efectistes; tota la maquinària orquestral va oferir una lectura sumptuosa, matisant en la riquesa tímbrica, harmònica i especialment rítmica d’aquesta peça tan poc divulgada tot i ser l’obra mestra del simfonista nòrdic, amb què va aconseguir entusiasmar el públic de l’Auditori.

MANEL CEREIJO
E Periódico de Catalunya