Cerca de crítiques

Enquesta

Gel que crema

24/12/2009 |

 

Programa: Arvo Pärt. BCN216. Cor Madrigal. Dir: Mireia Barrera

Lloc i dia:L'Auditori

Quarta temporada del grup BCN216 com a resident a L'Auditori amb sis concerts centrats en la creació contemporània amb encàrrecs i defensa d'un patrimoni. Tres són monogràfics, com aquest, consagrat a Arvo Pärt, i els dedicats a John Cage i Heiner Goebbels (que s'escoltarà al febrer).

L'estonià Arvo Pärt (1935) té un estil basat en la juxtaposició de línies (o tintinnabulum), el despullament que contrapesa un adoloriment latent, un Weltschmerz insuportable. Va defugir els experiments i les complicacions tècniques i es va retirar entre 1971 i 1976. Va sortir de l'eclipsi amb obres com el poliversionat Fratres (1977), d'una espiritualitat ideal com a atansament a la seva actitud contemplativa. Van seguir obres corals com el Magnificat i Summa, puntuades amb altres d'instrumentals i breus com Estländer per a flauta (2006) o Scala cromàtica per a trio amb piano (2007) en una disposició que obligava a no aplaudir (calia haver demanat l'abstenció). El Cor va cantar Doppo la vittoria (1997) de ressons russos i el corprenedor De profundis per a veus masculines (1980) i, amb el grup, el psalm Vora els rius de Babilònia (1976), que obvia el clam de venjança remetent a l'estatisme de l'eternitat.

Amb les entrades exhaurides, el Cor Madrigal va oficiar una cerimònia catàrtica d'una durada inferior a l'hora que primava la intensitat evitant la monotonia. Ben conduït pel gest sobri i eficaç de Mireia Barrera, va cantar amb una sonoritat adequada als referents gregorians, medievals i ortodoxos de Pärt en correlacions canviants sobre l'hemicicle amb els músics, dúctils i ajustats com sempre. Un gran èxit.

Xavier Casanoves Danés
Avui