Cerca de crítiques

Enquesta

Quan molt no és massa

21/12/2009 |

 

Programa: 'El Messies' participatiu. The Academy of Ancient Music. Dir: Richard Egarr.

Lloc i dia:Palau de la Música

Molt mai és massa quan es tracta de tradicional El Messies participatiu de Händel que organitza l'Obra Social de la Caixa des del 1995 i que convoca estols de cantaires en una fórmula que s'ha exportat a Girona, Lleida, Palma, València, Madrid i Sant Sebastià, entre d'altres ciutats.

No és massa quan es tracta de procurar qualitat als grups de base, enguany l'Academy of Ancient Music amb l'empàtic Richard Egarr que la comanda des de fa tres anys i que es va ficar el públic a la butxaca tant com els cantaires. Clavicembalista enèrgic dirigeix amb claredat, control i exigència absoluts, articula i primfila correlacions per a lluïment dels solistes, talment com qui retira una xarxa de seguredat. Amb versatilitat va dotar d'un caràcter propi cada número coronant la vetllada amb un segon Al·leluia, encara més vibrant.

Conscient de les prioritats corals d'Egarr, l'Academy va tocar compactada amb un escreix de potència i el seu cor va meravellar sobretot per l'empastament i subtilesa d'unes sopranos seràfiques. Formaven el quartet cantants joves amb uns currículums que deixaven sense alè. Els anglesos Mhairi Lawson, Andrew Tortise i Giles Underwood i la contralt eslovena (formada a Amsterdam) Barbara Kocelj van causar una òptima impressió, especialment les cantants.

I, com sempre, admirables la dedicació, disciplina i emoció dels centenars de cantaires autòctons preparats per Esteve Nabona, Pablo Larraz, Josep Suriñach i Oriol Castanyer: són el factor diferencial que fa inoblidable la fita. No em puc estar de dedicar el gran delit col·lectiu una altra vegada al record tutelar de l'Ernest Lluch.

Xavier Casanoves Danés
Avui