Cerca de crítiques

Enquesta

Montsalvatge recuperat i Ravel fascinador

18/2/2004 |

 

A propòsit de Babel 46, el Liceu volia netejar-se d'una antiga culpa (no haver-la guardonat quan, a mitjan anys 60, va convocar un premi destinat a una nova òpera) per la qual l'obra possiblement va mantenir-se inèdita fins que, deu anys enrere, l'orquestra de Cadaqués i el festival de Peralada van estrenar-la. Tant temps després, Montsalvatge va poder veure aquest muntatge de la seva òpera i també el que va presentar-se dilluns al Liceu amb una proposta escènica de l'argentí Jorge Lavelli i una entusiasta direcció musical de Ros Marbà, que va ser un dels membres del jurat que no va premiar Montsalvatge. Però, mort fa uns mesos, el compositor no ha pogut veure el muntatge al Liceu. Ara, reparat el greuge, és possible plantejar-se l'interès d'aquesta òpera del compositor gironí. A Babel 46, Montsalvatge hi fa present que poua de les avantguardes (també de la tradició lírica, fins i tot de la cançó popular) però sense renunciar a un llenguatge musical posem-hi que accessible. El resultat no és suprem, però és prou consistent. Una altra cosa és el llibret, escrit pel mateix Montsalvatge: en un camp de refugiats a l'Europa de l'any 1946, just després de la II Guerra Mundial, conviuen persones de diversos països i llengües (per això, la Babel del títol) en espera de ser repatriats. El llibret es recrea en anècdotes i s'esplaia en un drama sentimental, a part de reflectir una visió pessimista de la condició humana, pel que fa al seu aparent sentiment de solidaritat. Podria argumentar-se que el drama que vivia la humanitat l'any 1946 donava per més, i la posada en escena de Lavelli és discreta.
La funció operística és completa (és una manera de dir) amb L'enfant et les sortilèges, una petita meravella de Ravel. L'elecció va ser del mateix Montsalvatge, fet que demostra el seu gust, però no afavoreix la seva música, almenys en el cas que ens ocupa, ja que en té molta i bona. Amb un preciós i intencionat llibret de Colette, la fantasia lírica de Rave
l té com a protagonista un nen dolent (esplèndidament interpretat per Silvia Tró) que pateix la rebel·lió dels objectes que ha maltractat i destruït. En tot cas, la faula moral va posar en joc la fantasia musical de Ravel, la seva capacitat per reciclar músiques diverses (música del XVIII, ragtime, polca, entre altres) amb una brillantor aclaparadora. A més, amb multitud de personatges i figurants en escena, la proposta de Lavelli és un prodigi d'imaginació i de gust. Un espectacle fascinant.
Imma Merino
El Punt