Cerca de crítiques

Enquesta

Pel camí de l'entesa

2/12/2009 |

 

Programa: OBC, Paul Lewis, piano. Dir: Eiji Oué.

Lloc i dia:L'Auditori

Resulta evident -i satisfactori- que el director Eiji Oué hagi retornat a l'ortodòxia i hagi abandonat unes proliferacions gestuals que distreien l'atenció. Ni els admiradors més incondicionals poden negar l'ostensible capteniment mostrat sobre el pòdium en els concerts dirigits aquesta temporada, la del seu comiat com a titular. El gest torna a ser l'adequat com a motor de l'orquestra, i les seves lectures podran convèncer més o menys, però s'hi copsa una correspondència genuïna entre la música i una mímica sempre més plàstica i de cara al públic que imperativa o esmenadora.

Prosseguint la integral dels concerts per a piano de Beethoven, la vetllada començava amb el Tercer que, com la coetània Eroica, significa un pas endavant cap a la subjectivitat romàntica. L'OBC va acompanyar amb fina sonoritat l'afamat i jove pianista anglès Paul Lewis tot respectant la severitat d'un primer moviment coronat amb una contundent cadència per evolucionar cap a una major sensibilitat i una fluïda entesa. Va ser justament ovacionat.

La segona part l'omplia la torrencial Simfonia núm. 2 de Rakhmàninov, una obra de 1906-07 que mira cap al passat en contrast amb l'esguard futurista del concert beethovenià. Es considera la culminació del compositor com a simfonista pel dens treball temàtic del primer moviment, la vitalitat del segon i el lirisme d'un adagio a l'alçada de Txaikovski. Oué va mantenir alta la tensió, més pendent d'esperonar cordes i metalls que de destriar textures i colors en una versió tan atapeïda com excitada, però certament atractiva i acollida amb gran satisfacció.

Xavier Casanoves Danés
Avui