Cerca de crítiques

Enquesta

Urbs: òpera i ciutat contemporànies

22/11/2009 |

 

Programa: Rodríguez Picó: Urbs

Lloc i dia:Teatre del Conservatori de Terrassa

Teatre-Auditori del Conservatori 8-11-2009. Lluís Sintes. Ruth Nabal. Albert Deprius. Josep Pieres. Ivana Miño. Coro Juvenil Pere Burés de Rubí. Tactum Ensemble, Enric Ferrer.

Jesús Rodríguez Picó és un dels exponents més avantatjats de la composició catalana actual i amb l’estrena d’ Urbs va sumar un tercer títol operístic després d' Hotel Occident i El paradís de les muntanyes. Ho va fer apostant pel format de cambra, que és una de les vies de supervivència del gènere en la contemporaneïtat juntament amb les subvencions.

Urbs és una obra pessimista centrada en la crisis de la identitat individual, la immigració, la deshumanització de la ciutat, la pobresa i la falta d’oportunitats sota els eixos de la propaganda d’un nou totalitarisme. Així ho corrobora el quartet final i la reaparició del tema d’Urbs com a símbol de la fagocitació dels individus pel sistema. Dividida en tres escenes, la partitura és complexa i exigent pels quatre solistes i l’infreqüent conjunt instrumental (violí, violoncel, flauta, saxòfon i piano) amb una eficaç ruptura del sentit narratiu –amb girs brechtians- en les intervencions de l’Executiva perfectament encarnada per Ivana Miño. Ecos de vals, músiques dolces per a cor infantil, diferenciació musical dels personatges, un llenguatge modern més tens que agressiu i una hàbil distribució dels números de conjunt combreguen en aquesta obra, on no hi falta sprechgesang ni hàbils passatges lírics. En concret, per a la soprano (Fàtima) i el tenor (Anton) que van resoldre convincentment Ruth Nabal i Albert Deprius, així com ho va fer el baix Josep Pieres (Jan). El baríton Lluís Sintes (Urbs) va sobresortir amb la fermesa vocal i la vitalitat que el caracteritzen. Com de costum en estrenes semblants, l'assistència va ser mínima i les limitacions de pressupost van perjudicar l'escenografia (uns plàstics pintats amb referències urbanes) i la direcció escènica, inexistents.

Albert Ferrer i Flamarich