Cerca de crítiques

Enquesta

Josep Pons va simpatitzar al Liceu amb l’atmosfera tan vibrant com contemplativa de Szymanowski

17/11/2009 |

 

Programa: Josep Pons

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

Que la música de Karol Szymanowski, més enllà de les fronteres del seu escàs catàleg operístic, soni al Liceu ja és per si mateix una aposta tan arriscada com interessant. Les creacions d’aquest autor polonès, descendent directe de l’ànima compositiva straussiana com també d’altres espais sonors del seu temps, no solen ser assídues per aquestes latituds, de manera que el risc es va traduir en una sala liceista mig plena.

Tot i així, els atrevits assistents a aquesta, d’entrada, difícil tarda de diumenge van disfrutar d’un concert de qualitat per la cuidada direcció de Josep Pons al capdavant de la Simfònica del Liceu i per les competents aportacions de solistes vocals i del cor titular de la casa. Pons va semblar simpatitzar amb l’atmosfera, tan vibrant com contemplativa, de Szymanowski, especialment en l’Stabat Mater, Op. 53 que va adornar la primera part del concert. La interpretació d’aquesta pregària va aconseguir moments de magnitud en què el director català va saber tractar el melodisme –sense excessos ni desgana–, va posar l’accent en l’equilibri i va ressaltar, a més, la modernitat harmònica de l’obra.

 

UN BON SUPORT

Pons sempre ben secundat per la soprano Ricarda Merbeth –amb alguna ensopegada en l’afinació–, la mezzo Agnes Zwierko, el baix Alexander Teliga i l’empastament vocal de la massa coral.

El segon plat de la tarda va recaure en l’execució de la Simfonia N. 3, La cançó de la nit, Op. 27, de la qual el director va brindar una lectura exposada, subratllant el detallisme instrumental i tota la seva complexitat tímbrica, i en què va destacar especialment el talent del tenor Pavlo Tolstoy.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya