Cerca de crítiques

Enquesta

Festa vivaldiana

14/11/2009 |

 

Programa: Magdalena Kozena

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

La revaloració del corpus operístic d'Antonio Vivaldi ha estat un dels fenòmens més sorprenents dels últims lustres. Del desinterès hem passat a l'abundor discogràfica, i molts intèrprets s'acosten a unes àries que, a més de posar a prova la seva agilitat, demostren en els casos més notoris la inventiva desenfrenada del Prete Rosso. Magdalena Kozena arribava al Liceu amb un disc vivaldià sota el braç i, si hem de fer cas del concert, paga la pena anar a la botiga.

La veu de la mezzosoprano txeca és eminentment fonogènica, d'un vellut ben grat a l'orella, i, com moltes congèneres actuals, més còmoda en l'agut que en el greu. El seu fraseig immaculat, d'una extrema puresa instrumental (com va dialogar amb la flauta a Orlando furioso), té a vegades un component de distanciament que, qui sap si per la música de Vivaldi o per l'influx dels seus companys d'escenari, va donar pas a una expressivitat més franca, com en la colpidora ària de Farnace que tancava la primera part.

Si els fragments més virtuosístics van ser resolts amb suficiència -i sense l'efecte metralladora d'una Bartoli-, va ser en les peces més introspectives on Kozena va fer diana, sobretot en la segona propina, una ària de Tito Manlio que, després del to folk de La verità in cimento, posava el cor en un puny. L'excel·lent Orquestra Barroca de Venècia d'Andrea Marcon té la vitalitat de les millors formacions italianes sense les distorsions exagerades d'algunes, així com unes ganes boges de tocar que, ja en l'electritzant intercanvi de Gianpero Zanocco i Massimiliano Tieppo en el Concert per a dos violins RV516 o el brillant pas d'Anna Fusek pel Concert per a flauta de bec RV443, van entusiasmar el públic. Poc va faltar perquè Fusek robés a Magdalena Kozena el protagonisme d'aquesta festa vivaldiana.

Xavier Cester
Avui