Cerca de crítiques

Enquesta

Nosaltres com ell

11/11/2009 |

 

Programa: La creació, de Haydn (OBC). R. Ziesak, S. Davislim, J.A. López. Cor de Cambra del Palau. Dir: Víctor Pablo Pérez.

Lloc i dia:L'Auditori

"Noble i antic jo com ell", diu Riba en evocar el marbre absolut del temple de Posidó a Súnion i així de clàssics ens sentim confrontats a Haydn contemplant la glòria de Déu i Adam i Eva com a usufructuaris de la natura. Inspirat per Milton i Händel, va plasmar el seu esbalaïment en aquest oratori major amb un protoromanticisme desinhibit i desbordant de joia i un humanisme d'arrel maçònica. El va estrenar a Viena el 1798 i tal va ser el ressò que només sis anys després arribava a una ciutat com Barcelona.

L'OBC el presentava amb el Cor de Cambra del Palau comandats per l'excel·lent Víctor Pablo Pérez. Va demostrar idees clares i una alta exigència que no van evitar descoordinacions puntuals com la que, per uns segons, va afectar el final de la primera part. Defensa un equilibri equidistant de les cantates de Bach i dels oratoris de Mendessohn amb una tendència a flexibilitzar els temps i a ressaltar el caràcter programàtic d'una gran part de la música. Un exemple: mai la lluna semblava tan misteriosa i de poc fiar confrontada a l'escalfor del sol.

L'OBC va mostrar un nivell satisfactori (descomptant alguna pífia) superada per un fabulós Cor de Cambra del Palau. Quan va sortir Jordi Casas, el seu director, l'ovació va ser de gala. Entre els solistes va destacar el tenor Steve Davislim, més interessat a perfilar els recitatius que a il·luminar les àries. Correctíssima, però acadèmica, la soprano Ruth Ziesak i un xic excessiu el metall del baríton José Antonio López per cantar i riure amb les meravelles terrestres i les amenitats del paradís.

Xavier Casanoves Danés
Avui