4/11/2009 |
Programa: Król Roger de Szymanowski. Dir.: Josep Pons.
Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu
El segle XX no va deixar de mirar als mites clàssics per sondar l'ànima humana. Tot i que ambientada en la Sicília policultural del segle XII, Król Roger és una lectura lliure de les Bacants d'Eurípides convertida per Szymanowski en un retrat de la cruïlla personal i estètica en què es trobava. L'opus magnum del compositor polonès s'estrena a l'Estat en una producció de David Pountney que transmet la força pertorbadora d'aquest pastor dionisíac, daurat de cap a peus com les estàtues de les Rambles, que apareix en la cort del rei Roger per crear la confusió en una Església inflexible (impactant la imatge de la creu vermella en un cor de negre rigorós) i despertar les pulsions amagades d'un monarca presentat com un histèric que s'arrossega i grimpa amunt i avall per les grades que conformen l'asèptic decorat únic. Pountney exposa amb claredat la història per acabar amb una orgia de sang que és fidel a la brutalitat primigènia del mite grec, ja que no a la lectura de Szymanowski, més interessat en els ressons crístics i la sensualitat intoxicant del pastor.
Scott Hendricks va ser un Roger turmentat, també un xic emfàtic, mentre que Will Hartmann va ser un Pastor insinuant, també un xic curt de presència vocal. Francisco Vas va afegir un altre paper impecable, Edrisi, al seu currículum liceista; en canvi, decepció en el debut operístic al teatre d'Anne Schwanewilms, de cant gèlid en excés i estavellada contra els arabescos de la cançó de Roksana. En una partitura de perfums hipnòtics, Josep Pons va treure un magnífic rendiment d'una orquestra (també del cor) que no té en el refinament una virtut primera. Com el rei de Szymanowski, Pons va fugir de l'obscurantisme i va resistir la temptació del preciosisme per trobar la justa tercera via.