2/11/2009 |
Programa: Els troians, de Berlioz
Lloc i dia:Palau de les Arts de València
El repte era descomunal. I La Fura i Valeri Guerguiev van acabar superant la carrera d’obstacles d’una òpera que s’oferia per primera vegada íntegrament a Espanya, amb Francisco Camps i Rita Barberá a la llotja. Cinc hores per donar vida al Palau de les Arts a Los troyanos, de Berlioz. Cinc hores que podien ser interminables sense una imaginativa lectura que permetés, a més, salvar el problema de les llargues peces orquestrals.
Però tant Gergiev al capdavant de l’orquestra i els cors del teatre com Carlüs Padrissa i el seu equip van acabar resolent la quadratura del cercle. El primer, amb un aclamat treball des del podi, i el segon, aplicant des d’una òptica futurista, tecnològica i de ciència-ficció la força i la visualitat del llenguatge furer, encara que, en els moments de farciment, això el va portar a forçar la màquina i, consegüentment, a assumir un resultat desigual.
ESCENES ENCERTADES / El que està resolt millor és la destrucció de Troia. El llampant cavall, que amaga els grecs i és portador de virus destructius en forma d’ordinadors portàtils que atrauen els incauts troians, funciona bé. I també el poètic suïcidi de les verges i la profetessa Cassandra (Elisabete Matos), penjada d’uns arnesos i trencant bosses de sang.
L’amor entre l’heroi Enees (Stephen Gold) i la reina Dido (gran Daniela Barcellona) se situa en una Cartago ubicada en l’accelerador de partícules. Festes i danses amb ballarins del Mariinski animen el repòs dels guerrers abans de sortir cap a la creació d’un nou imperi a Itàlia/Mart.
El muntatge decau, però s’aixeca al final amb l’autoimmolació de la reina Dido en la vistosa pira funerària on cremen els ordinadors i objectes de la seva acabada relació amb Enees. Entusiastes aplaudiments per a tots, exceptuant una lleugera i injusta esbroncada per a La Fura.