Cerca de crítiques

Enquesta

Una adversativa de pes

1/11/2009 |

 

Programa: Orquestra Filharmònica d'Israel. Dir: Zubin Mehta.

Lloc i dia:Palau de la Música

En la divisa de Brahms "Lliure, però feliç" atrau el valor adversatiu de la conjunció perquè, com en un pseudo-oxímoron, contraposa conceptes que no són contraris, com si trencar cadenes comportés la infelicitat. Brahms era prou lliure per no haver-se'n d'alliberar i la seva producció conjunta tradició i modernitat.

La Filharmònica d'Israel, tan ben apamada a Barcelona, va oferir les Simfonies Segona i Quarta, o sigui, el moviment relaxat i el final contundent de la macrosimfonia que configuren les quatre del compositor. Es va fer palès que la centúria israeliana està, almenys en gira, un parell de graons per sota de la seva consideració i que Zubin Mehta, el seu carismàtic titular des fa tres dècades, es decantava més per muscular les obres que per insuflar-los una ànima.

La Segona és una obra relaxada i riallera, però no ho semblava conduïda cap a una conclusió efectista. Va haver-hi pífies, però no van ser tan determinants com la superficialitat dreturera de l'articulació i el fraseig amb unes cordes amb poca presència, unes fustes -amb l'excepció d'un excepcional flautista- poc implicades i unes trompes, de comesa tan principal, desconectades i d'una certa rudesa. La conclusió tenia més vocació de stürmisch bewegt que d'acompliment lògic en un allegro con spirito.

Més convincent va resultar una Quarta urgent i compacte. Les variacions de la xacona del seu meravellós final, un sentit homentage a la gran tradició germànica, van ser el millor de la vetllada amb un director que, trascendint l'elegància gestual, dirigia totes les notes i cadascun dels músics. No va haver-hi cap propina.

 

Xavier Casanoves Danés
Avui