Cerca de crítiques

Enquesta

Orquestra amb cor

25/10/2009 |

 

Programa: OBC. Dir.: Salvador Mas.

Lloc i dia:L'Auditori

Una gran distància estilística separava les dues parts de l'últim concert de l'OBC, unides, tanmateix, per la presència d'un cor, o més ben dit, dos, ja que el sabadellenc Lieder Càmera es va veure reforçat pel femení Cor Sant Esteve de Vila-seca, amb el qual comparteix titular, Xavier Pastrana. En ple any Mendelssohn, la interpretació de Die erste Walpurgisnacht va ser més que oportuna, donat el colorisme amb què el compositor alemany va posar música al poema de Goethe, una enèrgica evocació de llunyans cultes pagans. Salvador Mas va aplicar la seva habitual claredat de gest i de concepte, tot i que la lectura va ser de relleu limitat. Els tres solistes (Mireia Pintó, Jörg Dürmüller i Robert Holzer) tenien poc a fer i ho van fer bé.

Amb un cor a mà és possible interpretar el tercer dels Nocturnes de Debussy, Sirènes, sovint tallat en concert, encara que hi va haver petites imprecisions en l'afinació (la ubicació, entre corda i fusta, tampoc va aportar guanys evidents). Mas va estar atent a les delicades sonoritats del compositor francès (l'OBC no tant), amb el risc de cert estatisme en el discurs, no necessàriament negatiu en Nuages, sí en unes Fêtes apagades. La tendència a l'esllanguiment de la batuta de Mas va culminar en la segona suite de Daphnis et Chloé de Ravel, sobretot en un Lever du jour arrossegat que convidava més al sopor que al despertar, mentre que la Danse générale podia pecar de força coses menys de frenesí. No és habitual incloure el cor en les interpretacions de la suite (en el ballet sencer és preceptiu), però, com en la cantata de Mendelssohn, va ser evident que els efectius, sobretot d'homes, eren insuficients en els grans esclats orquestrals. Va ser una d'aquelles sessions en què el programa va estar per sobre de la seva plasmació pràctica.

Xavier Cester
Avui