Cerca de crítiques

Enquesta

Un concert (a)normal

12/10/2009 |

 

Programa: Yannick Nézet-Séguin. Palau 100

Lloc i dia:Palau de la Música,

Les circumstàncies essent les que són, una allau d'autoritats, seguida d'una corrua de periodistes, va acudir al concert inaugural de Palau 100. És ben irònic que el que es volia presentar com un acte de normalitat institucional fos, en realitat, una anormalitat donada la proverbial al·lèrgia dels nostres pròcers a la música. Passem, tanmateix, a l'anàlisi d'un concert anormalment llarg per als estàndards actuals. Esclar que en una visita prèvia amb el seu anterior titular, Valeri Gergiev, la Filharmònica de Rotterdam ja havia donat proves de resistència amb un concert de Gubaidulina i una simfonia de Mahler encara més llarga, la Tercera, que l'escoltada aquest cop.

El nou responsable del conjunt holandès, Yannick Nézet-Séguin, és un dels valors ascendents de la direcció orquestral, tot i que, a l'hora de la veritat, el record més durador d'aquesta sessió serà per a Piotr Anderszewski, pianista excels que, davant la direcció sobreemfàtica del quebequès, va il·luminar el Concert núm. 1 de Beethoven amb una subtilesa i una flexibilitat (com va copsar l'humor juganer del final) admirables. Amb una orquestra de qualitat normal i prou, la batuta emotiva i directa de Nézet-Séguin no va deixar perdre cap oportunitat d'efusió expressiva en la Novena simfonia de Mahler, però, com també és normal en molts directors actuals, el gaudi del moment va predominar sobre la mirada de conjunt. Sobretot en els moviments extrems, Nézet-Séguin va oferir un munt de vinyetes soltes que se succeïen a rampellades sense un fil direccional. Això sí, el Rondo: Burleske va tenir autèntica mala llet, i el delicat ultrapianíssim final de l'obra va ser succeït per uns segons de silenci anormals en aquesta ciutat. La posterior estampida d'espectadors cap a la porta ens va tornar de cop a la normalitat.

Xavier Cester
Avui