Cerca de crítiques

Enquesta

Zacharias dóna esplendor a l’OBC

28/9/2009 |

 

Programa: OBC. El rapte del serrall

Lloc i dia:Auditori de Barcelona

El pianista i director alemany va resoldre amb nota l’inici de la temporada de l’orquestra a l’Auditori.

Amb un minut de silenci en honor a la pianista barcelonina més universal, l’Auditori va voler retre homenatge a Alicia de Larrocha, morta divendres passat a la nit, abans d’emprendre el viatge mozartià amb què des de fa alguns anys l’OBC inicia la seva temporada per aquestes dates. Així, quan encara ressona a l’Auditori el so del piano amb el qual De Larrocha es va acomiadar dels escenaris fa unes temporades –en paraules de l’actor Jordi Dauder–, la 13a edició del Festival Mozart, sota la direcció artística del pianista i director alemany Christian Zacharias, va emprendre el vol amb la lectura d’una òpera en versió de concert del geni de Salzburg: El rapte del serrall.

Una sala Pau Casals lleugerament disfressada de lluminària teatral i poc concorreguda va acollir aquest Singspiel alemany que en termes generals va deixar el públic més que satisfet; hi va ajudar l’encertat suport d’algunes imatges de tipus naïf projectades en una pantalla gegant que injectaven el regust exòtic i il·lusionista que demana la dramatúrgia, així com la sempre elegant lectura de Dauder com a narrador.

AMB TOT EL CRISTALL NECESSARI // Si el resultat final va quedar una mica diluït per l’elecció d’un elenc de cantants que, en algun cas, no va estar a l’altura de les circumstàncies, el cert és que Zacharias va saber treure brillantor a una OBC que va mantenir en tot moment un so mozartià, sovint amb tot el cristall necessari, i sempre amb tempi àgils i resolent bé els desajustos que, per un altre costat, també van aparèixer.

D’una òpera mozartiana sense grans veus no en resulta mai una versió inoblidable, però tot i així, en l’apartat vocal va brillar amb llum pròpia la Konstanze de la soprano Minerva Moliner, que, a falta del suficient suport dramàtic al tractar-se d’una versió sense escenificar, va dibuixar un personatge ple de textura teatral i es va enfrontar a la difícil Marten aller Arten amb gran professionalitat i aplom. De la resta del repartiment va destacar el Belmonte de Javier Tomé, de còmode timbre mozartià, i l’eficiència de Jesús Álvarez com a Pedrillo, amb veu de petit format però de gran expressivitat i caràcter.

Defensant amb entrega les seves parts, però en una baula immediatament inferior, l’Osmin del baix Iván García –amb algun problema d’afinació– i la Blonde de la soprano Laura Sabatel –amb una veu poc adequada per a l’acústica de la sala– van completar un treball que, en conjunt, va agradar i va projectar un Zacharias que ha demostrat, en aquest últim any com a director artístic del Festival Mozart, que la seva empatia amb l’OBC ha arribat a generar un elevat voltatge.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya