Cerca de crítiques

Enquesta

Confiança merescuda

22/9/2009 |

 

Programa: Marta Mathéu - Joan Martín-Royo

Lloc i dia:Schubertíada a Vilabertran

El bon nas que té la Schubertíada per detectar els nous valors del lied no s'aplica només als cantants forans. Alguns intèrprets del país també es beneficien del benèvol patronatge de Jordi Roch, factòtum de la iniciativa. Joan Martín-Royo n'és un dels exemples més destacats. El baríton barceloní tornava a la canònica de Santa Maria en un programa prometedor que no va acabar sent el que estava anunciat, tot i que va ser una sessió de bon nivell. Martín-Royo va veure com queien sopranos una rere l'altra fins que, finalment, Marta Mathéu va aparèixer per salvar un recital construït a l'entorn de duets romàntics. El mèrit va ser doble, perquè la cantant tarragonina va tenir menys d'una setmana per preparar el concert.

Aquests dos cantants, premiats en edicions diferents al concurs Viñas, posseeixen el rigor i la seriositat necessaris per abordar amb garanties un gènere tan exigent com el lied, si bé en aquesta ocasió Martín-Royo mostrava certa fatiga que es va traduir en puntual rigidesa en el fraseig i uns pianíssims inestables (el tercer dels Gesänge des Harfners, de Schubert). En tot cas, la intel·ligència del cant va ser compensació suficient en peces àrdues com Ganymed, de Wolf. Mathéu sí que va desplegar sense entrebancs el seu líric i sedós material, assolint notables cotes de dramatisme en un Gretchen am Spinnrade de creixent angoixa. El més important, però, va ser que les dues veus lligaven d'allò més bé, sobretot en les peces més disteses de Mendelssohn i Schumann, que van suposar una alenada d'aire fresc. Comptar com a acompanyant amb un pianista del nivell de Roger Vignoles va ser un luxe impagable per a dos cantants encara en les primeres etapes de la carrera. Mathéu i Martín-Royo van fer honor a la confiança rebuda.

Xavier Cester
Avui