Cerca de crítiques

Enquesta

Sobre segur

XXIX FESTIVAL INTERNACIONAL PAU CASALS DE EL VENDRELL

22/8/2009 |

 

Lloc i dia:Auditori de Sant Salvador.Del 30-VII-2009 al 20-VIII-2009.

En la seva vint-i-novena edició aquest festival de la Costa Daurada, el de major trajectòria i prestigi de la zona, va tornar a oferir les claus del seu èxit: propostes simfòniques i de cambra combinant músics locals i estrangers, amb un repertori atractiu per a un públic fidel i tradicional. No van faltar sessions menys populars però interessants com la d’un duo de violoncels; la d’ un trio de clarinets i la de la Cobla Principal del Llobregat. El reclam de més luxe va ser el de Maria Joao Pires (3 de agosto) amb un programa centrat en Chopin.

En l’ estrictament simfònic l’ Orquestra de Cambra de Granollers, amb Manel Valdivieso com a director convidat (30 de juliol), va recollir llorers per la seva colorista Suite de Alfonse et Leonore de Sor i una enèrgica Simfonia núm. 80 de Haydn tocada amb totes les repeticions i formalment ben construïda, fins i tot en els passatges pre-beethovenians com el Trio del minuet. Llàstima que l’ elogi l’enterbolís el Triple Concert de Beethoven per la falta d’ estudi del Trio Kandinsky, especialment de la violoncel Amparo Lacruz, en la que va ser una execució encorsetada, dispersa, de planimetria expressiva i sense perspectiva en el virtuosisme i en l’idiomatisme dels solistes.

Millor va estar la Czech National Orchestra (12 i 13 d’ agost), amb Jan Chalupecký al capdavant, en un treball dogmàtic en la precisió del conjunt, tempi àgils i amb prioritat del dibuix i la línia abans que del contingut. El millor va ser l’entitat, l’afinació, amplitud i elegància de la secció de violins i dels fagots que contrastava amb uns metalls tediosos (fluixíssimes trompes) que desequilibraren les textures en tutti (obertures de La núvia venuda d’ Smetana i Obertura per a un Festival Acadèmic Op.80 de Brahms). En el Concert per a violoncel de Dvorak, Jakub Tulman es va defensar tot i alguna impuresa tècnica. La Vuitena de Dvorak, tocada amb energia i contrastos a mode de fresc simfònic tot i que sense alè èpic, va sonar amb tanta motricitat com la Vuitena de Beethoven oferta amb més elegància que humor, molt bons stacatti en l’ Scherzando i convincents jocs motívics entre seccions. Per la seva part, el Concert per a violí amb Jan Fiser com a solista va impressionar per l’emotiu Larghetto que mostrà el Beethoven més dolç i tendre sense fregar la sensibleria lacrimògena.

Finalment, Alexis Soriano i la Danubia Orchestra Óbuda (20 d’ agost) van estrenar El noveno día de la creación d’ Eduardo Rincón (1924) un poema simfònic inspirat en els frescos de l’ església de San Juan de Alarcón. L’ obra és variada en allò idiomàtic, en les textures i resulta més suggestiva que descriptiva. Les Variacions rococó de Txaikovsky amb Istvan Várdai van tenir a un eficient i pulcre solista; mentre que la Simfonia Renana de Schumann va ser correcta, tot i que hi va faltar major profunditat en allò evocatiu i cerimonial (moviments centrals). Va sobrar la precipitació i la rigidesa així com l’aposta rítmica del darrer moviment en una mena de demostració de virtuosisme que només va arribar al bis: l’ obertura de Le nozze di Figaro, tocada con una urgència inexplicable però amb suma eficàcia. Va ser el millor de la nit.

Albert Ferrer i Flamarich