Cerca de crítiques

Enquesta

Els misteris de la creació

21/8/2009 |

 

Programa: Danubia Orchestra Óbuda, Alexis Soriano (director) i Sergei Krilov (violí)

Lloc i dia:Església de Sant Genís de Torroella de Montgrí

El desè concert de l'actual festival de Torroella va començar amb una interpretació tan ràpida de l'obertura de Le nozze de Figaro que va poder crear la sensació que el tema de Mozart no havia tingut prou temps per ser escoltat. De fet, el concert va semblar pròpiament que començava quan el violinista rus Sergei Krilov va fer-se present a l'escenari per establir un diàleg amb la Danubia Orchestra Óbuda, dirigida per Alexis Soriano, a propòsit de l'únic Concert per a violí i orquestra compost per Beethven i potser el més cèlebre dins de la seva forma musical. També és un dels més tocats pels violinistes solistes, de manera que la seva interpretació és un repte: no es pot tocar en va. No ho va fer Krilov, que va oferir-ne una intensa execució fins a culminar en les variacions del Rondo (Allegro) que conforma l'últim i certament bellíssim tercer moviment. Krilov va exhibir una excel·lent tècnica i a la vegada una llibertat que va poder fer sentir que aportava una interpretació creativa, viscuda, de l'obra. Aplaudit amb entusiasme, la seva propina va ser generosa: una apassionada versió adaptada al violí de la cèlebre Tocata i fuga en Re menor, de Bach.

 

A l'inici de la segona part va arribar el torn de la presentació d'El noveno día de la creación, l'obra que Eduardo Rincón (santanderí resident des de fa anys a Torroella) ha compost inspirat per les pintures murals realitzades per Jesús Mateo a l'església de Sant Joan Baptista a Alarcón (Conca). Havent-la enregistrat prèviament sota la direcció d'Alexis Soriano, fill d'un espanyol i d'una letona que s'ha format musicalment a Sant Petersburg i que va ser un dels alumnes de la classe mestra de Valerie Gergiev enregistrada al festival de Rotterdam amb el títol The master and his pupil, la Danubia Orchestra Óbuda va interpretar amb convicció aquesta obra amb la qual Rincón ha treballat a consciència els seus recursos per expressar el misteri de la creativitat (i de la vida i de la mort) percebut en la pintura de Mateo. Després, potser perquè s'havia fet tard, l'orquestra hongaresa va reprendre un ritme força frenètic en interpretar la simfonia Renana, de Schumann.

IMMA MERINO
El Punt