Cerca de crítiques

Enquesta

Un histriònic José Cura

19/8/2009 |

 

Programa: Recital de José Cura

Lloc i dia:Festival de Peralada

El tenor va lluir la seva força lírica i dramàtica a la clausura de Peralada.

 

Exhibició de força vocal i prestacions dramàtiques. José Cura va elevar el llistó líric de Peralada. El carismàtic tenor argentí va enlluernar el públic en el tancament d’un festival que ha destacat per la qualitat de les seves propostes que no sempre han tingut, en el cas de les de més risc, l’esperada resposta del públic.

Cura va imposar la seva presència escènica i un estimulant histrionisme al servei d’un repertori amb obres de Leoncavallo, Verdi i Puccini. Després d’aparèixer entre els músics amb el pròleg de Pagliacci i d’obrir un parèntesi amb la interpretació de l’intermedi a càrrec de l’ONCA, es va enfrontar amb la cèlebre Vesti la Giubba de la mateixa òpera. Un risc per a una veu encara freda, però que va mostrar l’impol·lut registre de to fosc del tenor i la seva capacitat per recrear el patetisme del personatge. La seva expressiva versió va arrencar els primers bravos.

Després d’una poc homogènia interpretació de l’obertura de Nabucco Cura va tornar a l’escenari. Va demanar que encenguessin els llums de l’auditori. «Un concert és com una nit d’amor, i a mi l’amor amb el llum apagat no m’agrada», va dir aquest artista que també és compositor, director d’orquestra i escènic, fet que l’ajuda a explotar al màxim els recursos musicals i dramàtics.

I va arribar Otello. Aquesta òpera és una de les senyes distintives de la seva carrera. Amb Dio!, mi potevi scagliar va mostrar el seu passional sentiment amb el dolorós cant a Desdèmona. Va continuar amb Niun… per tancar una aclamada primera part.

INTENSITAT

Però la intensitat no va disminuir pas amb Puccini. Cura va reaparèixer preguntant on era el director Mario de Rose. «Se m’ha perdut», va dir amb un còmic gest abans d’afrontar, cantant i dirigint, Tra voi belle de Manon Lescaut i brindar després, amb De Rose ja al podi, la romàntica E lucevan le stelle de Tosca, Non piangere, Liu de Turandot i altres perles puccinianes.

Durant els bisos va canviar de registre amb una cançó de Guastavino, «tot i que sé que vostès el que volen són els meus aguts», va comentar. Per això va rematar la festa lírica amb un imponent Nessun dorma que va fer aixecar el públic.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya