Cerca de crítiques

Enquesta

Veus colpidores

21/7/2009 |

 

Programa: L'Arpeggiata, Dir.: Christina Pluhar

Lloc i dia:Festival de Músiques de Torroella de Montgrí

La història és intemporal: un fill sacrifica la seva vida per llevar els pecats del món, i una mare plora la seva mort. Aquest plany convertit en música ha estremit els esperits al llarg dels segles i ho va tornar a fer en el concert inaugural del Festival de Torroella de Montgrí, una d'aquelles vetllades que justifiquen amb escreix el seu estatus de certamen prioritari.

Una de les línies de treball habituals de L'Arpeggiata és la col·laboració amb intèrprets que mantenen les tradicions de cant popular transmeses de forma oral per enriquir així el seu enfocament dels repertoris renaixentista i barroc. Per camins diferents, la soprano catalana Núria Rial -artista resident enguany-, la cantant italiana Lucilla Galeazzi i el quartet cors Barbara Furtuna van penetrar amb les seves veus, amb efectes colpidors, ben endins de la sensibilitat de l'espectador.

Els cants tradicionals es van alternar amb peces del segle XVII, sempre sota l'atenta mirada de Christina Pluhar i els seus esplèndids instrumentistes, en una imparable progressió emocional en què el previsible (i no per això menys efectiu) patró harmònic de les peces a quatre veus s'emmirallava en l'estructura també regular, bastida sobre insistents baixos de xacona, de moltes de les obres de compositor amb nom i cognom. La pulcritud dels cantants corsos (quina conjunció del so!) en un Stabat Mater popular va tenir, així, el seu eco en la peça homònima de Sances desplegada en tota la seva bellesa per la veu dolça i expressiva de Rial, mentre Galeazzi impactava per la veritat sense additius del seu cant. Les innecessàries intervencions d'una ballarina no van restar gens d'impacte a un programa conclòs de manera radiant per Rial amb el Laudate dominum de Monteverdi.

Xavier Cester
Avui