Cerca de crítiques

Enquesta

Memòria sentimental

17/7/2009 |

 

Programa: Esta noche... zarzuela, Dir.: Lluís Pasqual

Lloc i dia:Teatre Lliure

Ironies del destí, la sarsuela torna a un espai en principi improbable com el Lliure de la mà del mateix compositor, Manuel Fernández Caballero. Si El duo de la africana proposat per Xavier Albertí va acabar amb la pólvora ben remullada, el debut de Lluís Pasqual en el gènere ha estat molt més estimulant. Conscient de la feblesa dramàtica del material que tenia entre mans, Pasqual ha anat per la tangent al combinar Château Margaux (1887) i La viejecita (1897) sota el paraigua d'un concurs radiofònic en l'Espanya de postguerra. La mirada pot córrer el perill de caure en l'amabilitat i la nostàlgia benintencionada a l'estil Cuéntame, però Pasqual és prou hàbil com per mostrar sense subratllats gruixuts l'absurditat d'un entorn ben fosc, encarnat sobretot per la pomposa retòrica del locutor, un sensacional Jesús Castejón, autèntic eix de l'espectacle.

Tampoc estalvia el director un cop d'efecte quan l'escenografia de l'estudi s'enlaira per mostrar el saló on es desenvolupa el sarao de La viejecita, tot i que aquí el transvestiment de Carlos cau en una comicitat massa fàcil. Borja Quiza assumeix amb refrescant desimboltura el repte i empra amb expressivitat una atractiva veu de baríton líric. Els honors vocals estan compartits amb un encertat Emilio Sánchez i una Sonia de Munk de cant tan pulcre com ensopit, sobretot en el deliciós vals de Château Margaux. La col·locació de l'orquestra, una Bilbao Philarmonia de so agre, va perjudicar la quadratura en els números de conjunt, tot i l'eficàcia provada de la batuta de Miquel Ortega, que, per sort, va optar per subratllar l'elegància de la inspiració de Fernández Caballero. En el desert sarsuelístic de la ciutat, el públic que omplia a vessar el Lliure va rebre la proposta com manà caigut del cel.

Xavier Cester
Avui