Cerca de crítiques

Enquesta

El cap escindit

22/6/2009 |

 

Programa: Salomé de Richard Strauss

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

El Liceu s'ha apuntat un trumfo amb la primera Salomé d'una de les sopranos més rellevants de l'actualitat. Nina Stemme ha superat les expectatives: actriu entregada, veu franca i generosa en tots els registres, capaç del clímax més voluptuós i de la insinuació més delicada, la soprano sueca ha cobert de manera impressionant totes les facetes d'aquesta jove convertida brutalment en dona, que va culminar amb una escena final al·lucinant. Stemme va estar ben envoltada per l'Herodes deliciosament histèric de Robert Brubaker (abillat a la Karl Lagerfeld) i l'Herodies verinosa de Jane Henschel, mentre que el Jochanaan pla de Mark Delavan almenys tenia totes les notes. El segon trumfo va ser Michael Boder, rescabalant-se del pàl·lid Tiefland d'inicis de temporada. Amb una orquestra en forma, el titular de la casa no va estalviar ni una unça de la brutalitat expressionista ni de la sensualitat decadent de la partitura de Strauss.

Les virtuts de la versió de Boder van estar del tot absents en la posada en escena d'un Guy Joosten que continua acumulant mèrits després d'aigualir Elektra. El punt de partida no està exempt d'interès: una pobra nena rica que ha patit abusos enmig d'un món semiderruït i violent denunciat per un profeta ubic amb aspecte d'intel·lectual post-68. De fet, Salomé és el personatge més ben definit -impressionants les seves impertorbables peticions del cap del Baptista-, però està envoltat de ridiculeses -les corredisses dels sicaris-, errors de càlcul colossals -una anticlimàtica baixada de teló per a un sorollós canvi de decorat, un film que mig teatre no deu veure- i un humor -el sopar- més proper a Escenas de matrimonio que a Festen. Davant l'excel·lència del cos musical, bona part del públic va demanar el cap de Joosten.

Xavier Cester
Avui