Cerca de crítiques

Enquesta

Doble final

11/6/2009 |

 

Programa: Isabel Rey (soprano). Orquestra Simfònica del Vallès. Dir: D. Giménez Carreras

Lloc i dia:Palau de la Música,

S'acaba la temporada de l'OSV i la titularitat que durant tres cicles ha exercit David Giménez Carreras. Un concert significatiu pel comiat a un jove director que ha anat quallant un estil cada cop més involucrat amb la gestualitat elegant que el caracteritza, ara més analítica i vehiculadora.

Ho certifica una lectura encertada de la Simfonia núm. 4 Tràgica de Schubert (que substituïa l'anunciada Quarta de Mahler en un canvi poc equilibrat), una obra bifront que accepta enfocaments cap al classicisme o cap al romanticisme. Giménez va optar per la possibilitat més apassionada perquè és la que convé a una Simfònica que va mostrar claredat, seguretat i bona conjunció tutelada pel concertino convidat, Gunther Sanin.

A la primera part, la prestigiosa soprano valenciana Isabel Rey, habitual dels més grans teatres, festivals i directors, va donar una categòrica lliçó d'estil en cinc cançons d'Eduard Toldrà i en tres de les lluminoses Canciones de Valldemosa d'Antón García Abril, les que empren textos d'Antonio Gala que parlen de presències i absències. Amorosament escortada per Giménez -que és un director molt apreciat en el repertori vocal-, va cantar amb una fina intenció poetitzadora, sense engolar en cap moment (com fan alguns cantants d'òpera), amb una presència escènica realment exquisida i una veu de lírica que només acusa el pas del temps sota forma d'un vibrat incipient. Va atorgar una aura quasi straussiana a Maig i a Canticel i va evocar el record de Victòria dels Àngels a Festeig. Sobre l'ària de Faust oferta com a propina també hi va planar l'ombra angèlica. Hi ha millor compliment?

Xavier Casanoves Danés
Avui