Cerca de crítiques

Enquesta

Colofó simfònic per a Palau 100

4/6/2009 |

 

Programa: Simfònica de Viena

Lloc i dia:Palau de la Música Catalana

Fabio Luisi dirigeix amb mestria la Simfònica de Viena en una vetllada amb obres de Haydn i Mahler.

 

Fabio Luisi al capdavant de la Simfònica de Viena va posar el colofó a una temporada de Palau 100 amb alts i baixos. El carismàtic director genovès i una orquestra tan homogènia i ben acoblada com la vienesa eren garantia d’un gran concert amb Haydn i Mahler com a protagonistes del repertori elegit.
Com a homenatge al 200 aniversari de Haydn va ser un encert l’elecció de la Simfonia número 82 en do major, coneguda amb el sobrenom de L’ós per la melodia del Finale durant la qual el públic es pot imaginar un ensinistrat plantígrad dansant la peça. Alegre i festiva, aquesta obra, que és la primera de la sèrie de les sis parisenques de l’autor, podria posar a ballar la torre Agbar mateix si algú fos capaç de col·locar-li unes rodes a la base.

La formació va saber extreure l’extraversió i brillantor dels quatre moviments de la partitura. La força i exuberància del Vivace assai inicial va donar pas a un Allegretto articulat en cinc variacions i un Menuetto de regust francès. En el vibrant i enginyós remat final, Luisi va conduir l’orquestra cap al millor esperit participatiu.

Però Haydn, un dels grans classicistes vienesos amb Mozart i Beethoven, no té secrets per a aquesta orquestra. Per aquest motiu el seu gran repte era donar vida a la Quarta de Mahler. Amb l’orquestra al complet, i vuit violoncels situats entre els percussionistes i la secció de metall, Luisi va saber portar els seus músics al millor nivell interpretatiu individual i col·lectiu.

CONTRASTOS / Jugant amb els matisos, l’orquestra va traslladar l’assossec i el lirisme d’aquesta simfonia, la menys turmentada de Mahler. L’evolució de la vida és el tema central de l’obra, amb evocacions infantils de l’existència campestre i contemplativa fins a arribar a l’entrada al paradís a l’últim acte, en el qual va participar la delicada soprano Mojca Erdman. La seva veu va ser un element més en el festival de contrastos que va permetre el lluïment dels diversos instrumentistes de la formació. L’ingenu cant als plaers de la vida celestial va ser el remat a una gran nit de Luisi i els seus músics.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya