Cerca de crítiques

Enquesta

Una nit màgica

2/6/2009 |

 

Programa: Anne Schwanewilms

Lloc i dia:Gran Teatre del Liceu

 

Els recitals al Liceu es poden dividir, tot admetent la simplificació abusiva, en dos grans grups: el dels cantants que accedeixen a oferir una mica de distracció abans d'obrir la caixa dels trons a l'hora de les propines, i el dels artistes que no renuncien per res al rigor propi d'un liederabend, malgrat que ni l'espai ni la disposició de bona part del públic siguin els més propicis. Gràcies als déus, Anne Schwanewilms pertany a aquest segon grup, i per això vam poder viure una sessió d'una densitat poètica i musical extraordinàries.

La soprano alemanya no va fer cap concessió a la galeria en un programa construït amb tanta sensibilitat com intel·ligència al voltant de tres compositors coetanis però d'estètiques divergents. El mateix Debussy va aportar els textos de les Proses lyriques, plenes d'imatges suggestives tot i que a vegades massa recargolades, i en les quals Schwanewilms va deixar flotar el so de forma màgica. Les puntuals irregularitats en l'emissió detectades al llarg del concert són una màcula negligible davant el legato plusquamperfet i la seguretat en tots els registres de la cantant. Aquesta perfecció instrumental va ser idònia en els lieder de Strauss, el compositor fetitxe de la soprano, ja fos en l'humor del primer bloc o en l'esplendor floral del segon.

Va ser, tanmateix, en la tria de lieder de Wolf sobre poemes de Mörike on Schwanewilms va fascinar amb aquest estil que fuig com de la pesta de tot èmfasi sobrer i tot efectisme vulgar. La soprano, a més, disposava d'un pianista en la mateixa longitud d'ona com Manuel Lange, impecable en la diferenciació d'atmosferes. Ja fos en el dolor lacerant de Das verlassene Mägdlein o en la faceciosa lleugeresa d'Elfenlied, Anne Schwanewilms va arribar directa al cor. Una nit màgica.

Xavier Cester
Avui