31/5/2009 |
Programa: La Novena de Beethoven, OCB amb Oue
Lloc i dia:Auditori
El director, titular de l’OBC, va tornar a anotar-se un punt en el tancament de la temporada del conjunt.
La capacitat d’Eiji Oue per comunicar-se amb el seu públic no té límits. Divendres passat, en l’últim programa de temporada de l’OBC, es va viure una vetllada de passió. Després d’un concert de generós nivell musical, el director japonès, sense tallar-se ni un pèl, va sortir a saludar amb la seva habitual extraversió, però aquest cop guarnit amb un kit blaugrana gairebé complet: samarreta del consagrat jugador argentí Lionel Messi, bufanda i passamuntanyes de l’equip barcelonista. Sembla que la no renovació del seu contracte com a titular de l’OBC l’ha deixat encara més lliure.
La reacció del públic –part del qual va esperar el director a la sortida de l’Auditori, ple de gom a gom, per entonar-li el ja santificat himne «Oueee, Oue, Oue Oueeeee»– va ser d’alegria i transparent felicitat. Oue, sens dubte, posseeix en el seu talent de comunicador el gran do del showman amb el desvergonyiment de qualsevol estrella de la televisió nord-americana, una peculiar característica sense precedent en el ja llarg historial de directors titulars de l’orquestra catalana.
Capacitats extramusicals a part, el director japonès va fer gala divendres de la seva altra demostrada aptitud, la de dirigir. Com que se celebrava el 10è aniversari de l’Auditori, la primera part del programa va estar protagonitzada per les Danses d’Iberia, una obra composta per Rodríguez Picó com a encàrrec de la Fundació Caixa Catalunya i l’OBC per celebrar els 10 anys de la seu de l’orquestra barcelonina; mestre a materialitzar sensacions, Rodríguez Picó va revelar en aquest poema simfònic la seva habilitat per a l’elaboració del teixit orquestral, aquí dens, molt pigmentat, poderosament equipat de metall i amb aquell record fumejant a Isaac Albéniz, de qui aquest any es commemora el centenari de la seva mort.
APLAUDIT ORFEÓ CATALÀ / Un creatiu Orfeó Català –juntament amb Oue, el més aplaudit de la vetllada–, una entregada OBC –en totes les seves seccions– i un carismàtic director van donar curs a la fantasia amb la interpretació de la Novena simfonia, Coral, de Beethoven, una obra que es va sentir equilibrada, amb algun desajust de conjunt en el Molto vivace, però amb el just caràcter que l’ha fet universal; les veus solistes, només correctes, però ben integrades en el discurs musical. El més increïble de la nit, el geni d’Oue per transformar aquest final en feliç i emocionant, prenent-se un bany de multituds i deixant-se estimar.