Cerca de crítiques

Enquesta

Nostàlgia d'un temps nostàlgic

30/5/2009 |

 

Programa: Orquestra Simfònica de la Volksoper de Viena

Lloc i dia:Liceu

 

Plaent concert de cloenda a mans de la Simfònica de l'Òpera Popular de Viena, un dels escenaris mítics on algunes de les operetes més cèlebres es van lliurar a la posteritat. La Simfònica serveix aquest repertori amb màxima garantia, però sense prou densitat a les cordes. La concertava l'estimat Leopold Hager, el seu titular fins l'any passat. Quin goig veure'l impregnat d'elegància i imbuït d'autoritat! Com l'Orquestra, du aquesta música a les venes, però l'amanyaga sense abaixar la guàrdia amb esmenes i mirades fulminadores quan alguna secció tocava d'esma. Va potenciar les inflexions, síncopes i arrossegaments consubstancials als ritmes vienesos, però, també, els accents rústecs que les lectures més opulentes menystenen. La soprano Ildikó Raimondi i el tenor Herbert Lippert van cantar dues àries per cap i dos duets d'El baró gitano, El ratpenat i Una nit a Venècia, introduïts per les seves obertures i intercalats amb les polques Tritsch-tratsch i Pizzicato, la Marxa egípcia, el vals Dynamiden i el Vals de l'emperador. La soprano no va excel·lir fins al final -el duo de Sang Vienesa- i el veterà tenor va donar una lliçó d'estil i de control vocal. La cirereta era fàcil de preveure: la Marxa Radetzky, amb la participació d'un públic fred fins aleshores.

Avui
Xavier Casanoves Danés