Cerca de crítiques

Enquesta

Recolzant veus joves

7/5/2009 |

 

Programa: Àries de Wagner, Arrieta i Verdi

Lloc i dia:6-5-2009. Aula Magna. Facultat Historia de l’art de la UB

Eugènia Montenegro, soprano. Joan Sebastià Colomer, baríton. Anna Creixells, piano.

 

No és freqüent escoltar un recital íntegrament dedicat a Wagner i Verdi, combinant tipologíes vocals tan diferents i exigents com les d’ Elisabeth i Gilda, i Sachs i Rigoletto amb uns resultats notables. I menys amb veus joves, en un lloc com Catalunya tan poc procliu a l’impuls professional de cantants que comencen a prendre contacte amb un públic. Per això cal felicitar al modest cicle de l’Associació Concertante, en el projecte artístic de la qual també hi ha cabuda per a una orquestra de corda d’adolescents i organitza els concursos Mirabent-Magrans de Sitges de cant i cambra.

El baix-baríton Joan Sebastià Colomer va demostrar resistència i volum vocal, alhora que molta entrega escènica i certa nervadura wagneriana en els seus monòlegs de Els mestres cantaires de Núrenberg i en el “Cortigiani” de Rigoletto. No obstant, l’emissió de la veu tendeix a ser fixa i a cantar una mica obert. La soprano Eugènia Montenegro va demostrar tenir uns mitjans a considerar com a soprano lírica pura, motiu pel qual va cantar “Dich, teure Halle” de Tannhäuser i “Einsam in trüben Tagen” de Lohengrin amb garanties de volum. Es va lluir amb una correcta dicció i un fraseig lligat, de tempi pausat i belles sfumature en aquesta darrera i a la cavatina d’ Idelbene de l’ òpera Ildegonda d’ Arrieta. Amb això es va evidenciar el seu interès per conèixer repertori i la necessitat de millorar el treball diafragmàtic per polir la coloratura i algunes notes calants, tot i que les seves qualitats belcantistes discorrin per un repertori més spianato. Amb tot, convincentment acompanyts per Anna Creixells al piano, el millor va ser el duo del segon acte Rigoletto que va entusiasmar al petit auditori –que va demanar insistentment un bis- en allò expresiu i musical, amb els opcionals mi bemoll sobreagut d’ella, i el la bemoll d’ell.

Albert Ferrer i Flamarich