Cerca de crítiques

Enquesta

Déu de sang i amor

11/4/2009 |

 

Programa: Elias, de Mendelssohn

Lloc i dia:Palau 100

Dues de les grans efemèrides del 2009 van coincidir, encara que fos de manera tangencial, al Palau de la Música en forma de l'oratori Elias, una de les obres mestres de Mendelssohn inspirada en els grans oratoris bíblics de Händel, fins al punt que un poc amistós Wagner va arribar a parlar de Händelssohn. El compositor alemany va aconseguir la difícil quadratura del cercle de presentar de forma convincent tant el vessant més sanguinari del Déu veterotestamentari ("Degolleu-los!", clama el profeta contra els seguidors de Baal) com la imponent majestat d'un creador misericordiós amb qui creu en ell.

El contingut dramàtic de l'obra va tenir en Víctor Pablo Pérez un ferm creient, com va quedar clar des d'una febril obertura. La Simfònica de Galícia es va confirmar de nou com un magnífic conjunt i el Cor de Cambra del Palau va mostrar la seva millor cara. En algun moment hauria estat preferible una òptica menys unívoca, però l'alt voltatge de Pérez no es va contradir amb la unció que va aportar als passatges més introspectius. Mark Stone, baríton de veu impactant que terfeleja una mica, va ser un Elies més convincent en les furioses admonicions contra els infidels que en la solitud resignada d'Es ist genug! (excel·lent violoncel solista) mentre que Sandrine Piau va il·luminar el Palau en cada una de les seves intervencions. Les veus d'Ann Murray i Philip Langridge ja no estan en la primera primavera, però la tècnica, l'estil i la musicalitat encara meravellen.

Xavier Cester
Avui