Cerca de crítiques

Enquesta

La fi de l'idil·li wagnerià?

19/3/2009 |

 

Programa: Els mestres cantaires de Núremberg de Wagner

Lloc i dia:Liceu

L'estrena al Liceu d'«Els mestres cantaires» acaba amb una escridassada al director d'escena.

És estrany que a una òpera al Gran Teatre del Liceu s'abaixi el teló amb el beneplàcit general del públic. Sempre hi ha un sector oposat a les noves propostes, de veu forta i greu, que aprofita la més mínima ocasió per mostrar el seu disgust davant d'una posada en escena massa agosarada o, simplement, poc inspirada. En el cas de la proposta escènica estrenada dimarts al vespre d'Els mestres cantaires de Nuremberg, de Richard Wagner; el rebuig va ser total i va recordar el de Peter Konwitschny, que es va atrevir a ambientar Lohengrin en una escola.

 

Però si en el cas d'alguns directors polèmics –sense anar gaire lluny, Calixto Bieito– sempre hi ha un sector del públic disposat a sortir en defensa de l'obra, dimarts no hi va haver treva. Guth, que debutava al Liceu, va endur-se una escridassada d'allò més sonada i fins i tot van llançar-li crits de «burro!», fent referència a un dels elements usats en l'escenografia, uns caps d'animal que caracteritzen alguns personatges. La pregunta s'imposa: com pot ser que part d'aquell públic tan carregat de lluentors i bones maneres pugui oblidar una cosa tan bàsica en la bona educació de què fan ostentació com és el respecte?

Dimarts al vespre, però, no només va haver-hi un tancament en banda davant la proposta simbòlica de Guth –que jugava amb les proporcions i l'espai per marcar visualment el dilema que viu un dels protagonistes, l'encaix de l'individu en la societat, la llibertat de l'artista davant les regles de la tradició–, sinó que, d'entrada, s'ha de dir que el teatre lluïa força butaques buides, i això a l'inici de la representació, a les set de la tarda. Després de les sis hores que durava l'obra (amb dos entreactes de 40 minuts), el vermell s'anava estenent perillosament, i quan van sortir els artistes a saludar mitja platea ja havia fugit: no estarà fent figa l'idil·li de Barcelona amb Wagner?

v. gaillard
El Punt