Cerca de crítiques

Enquesta

Del dia a la nit

4/3/2009 |

 

Programa: Così fan tutte de Mozart. Dir.: Tomas Netopil

Lloc i dia:Palau de les Arts (València)

Così fan tutte és una òpera sobre el trànsit de l'adolescència emocional d'uns personatges enamorats de l'amor a la maduresa que assumeix les febleses del cor humà. És aquesta la història que explica de manera directa el preciós muntatge de Nicholas Hytner que, des de Glyndebourne, arriba ara a València. Amb elegants dissenys d'època i una direcció d'actors detallista, Hytner no renuncia a l'humor, però no cau en la caricatura, ni a l'emoció, però no cau en turbulències exagerades, en aquest camí del dia de les certeses inamovibles a la nit dels sentiments fugissers. I és que, en el fons, el que Don Alfonso vol és que les dues parelles siguin menys ingènues i més sàvies.

El Palau de les Arts va reunir un repartiment sense màcula que tenia en Barbara Frittoli el nom més estel·lar. La soprano italiana, impecable a nivell vocal, va dibuixar el desgel amorós de Fiordiligi amb els accents més justos, ben contrastada amb la Dorabella dinàmica i carnosa de Nino Surguladze. La veu radiant de Joel Prieto (Ferrando) augura un futur brillant si sap evitar els cants de sirena que envolten tots els tenors en ascensió, mentre que Joan Martín-Royo (Guglielmo) va exhibir una ja proverbial escrupolositat musical i desimboltura escènica. Els tons àcids d'Isabel Bayrakdarian van donar més consistència a la seva Despina, completant el sextet protagonista el Don Alfonso de Natale de Carolis, no un veterà amb veu amb més ecos del passat que del present, sinó un filòsof madur amb recursos inalterats. A Tomas Netopil se li van escapar en alguna ocasió els cantants i l'orquestra, i si la mirada més micro que macro va contribuir a certa desendreça en els finals d'acte, l'ímpetu de la seva batuta va ser un factor més en l'èxit de la funció.

Xavier Cester
Avui