Cerca de crítiques

Enquesta

De la simfònica a la cambra

15/2/2009 |

 

Programa: ROYAL PHILHARMONIC QUARTET CASALS

Lloc i dia:L'Auditori

 

 

Lloc i dia: XXV temporada d'Ibercamera, Sala Pau Casals (9 de febrer). Cicle Quartet Casals, Sala Oriol Martorell (12 de febrer). L'Auditori (Barcelona).

Ibercamera procura enguany presentar els seus intèrprets més fidels. Pinchas Zukermann hi ha actuat dotze cops, i si fins ara ho havia fet com a solista de violí o viola, en aquesta ocasió debutava com a director d'orquestra amb una formació simfònica de primer rengle, la Royal Philharmonic Orchestra, que va fer les versions habituals però que es va deixar influir en els detalls que Zukermann demanava, com uns pianíssims de la corda memorables, especialment en la darrera obra, la Simfonia núm. 4. op. 36, de Txaikovski. Va començar amb una elegant Serenata op. 20, d'Elgar, i va afrontar el quasi impossible Doble concert, per a violí, violoncel i orquestra, en la menor op. 102, de Brahms. En aquest cas, a part que sempre és difícil l'encaix dels solistes amb l'orquestra, hi va haver un desequilibri entre el so rotund i decidit de la violoncel·lista Amanda Forsyth i la finor i el so prim de la violinista Viviane Hagner. Com a propina ens van donar les Variacions Enigma, d'Elgar, i nodrint la moda de fer una mica el pallasso, Zukermann va interpretar la Cançó de bressol de Brahms havent demanat un violí i convidant el públic que la cantés alhora, cosa que amb tacte i afinació es va produir.

 

EL QUARTET CASALS, AMB PIANISTA
Per tercer any consecutiu, el Quartet Casals, com a formació resident a l'Auditori, desenvolupa amb plena llibertat el seu cicle. Enguany, per donar-hi un accent diferent, incorpora una peça amb piano i canvia de pianista en cadascun dels concerts proposats. Ja hi han tocat Claudio Martínez i Banjamin Hochman, i ara, tot i que estava previst Oleg Maisenberg, per una cancel·lació ho va fer Josep Colom, que va col·laborar en el Quintet amb piano de César Franck. El Casals té un públic entusiasta i fidel. Amb el tret distintiu d'una interpretació més aviat expressionista, ens va tocar el Quartet núm. 2 de l'opus 71 de Haydn, i amb un notable capteniment, el Quartet núm. 1 de l'opus 7 de Bartók, del qual va saber ressaltar tota la subtilesa d'un món sonor completament nou que ja fa cent anys va canviar la història del quartet de corda. Ja més complicat és entrar en el romanticisme tardà de l'obra de Franck, que els francesos consideren com el primer pas d'una música de cambra pròpia. És la reflexió d'un home turmentat molt diferent de l'harmonia general de l'obra del compositor belga. La cohesió del Casals va fer que el piano hi aparegués, tot i una prestació excel·lent de Colom, com un afegit tangencial però amb moments esplèndids, com en l'allegro vivace final.

JORDI MALUQUER
El Punt