Cerca de crítiques

Enquesta

Vint-i-cinc anys tocant junts

14/2/2009 |

 

Programa: HAGEN QUARTET

Lloc i dia:Petit Palau

 

 

Programa: Obres de L.V. Beethoven, Béla Bartók i Mendelssohn, interpretats pel Hagen Quartet (Lukas Hagen, violí; Rainer Schmidt, violí; Veronika Hagen, viola, i Clemens Hagen, violoncel).

L'anomenada del Hagen Quartet, artistes exclusius del segell Deutsche Gramophon, va trontollar en iniciar el concert del Petit Palau amb una certa imprudència. No es pot començar, en fred, amb una obra tan difícil com el Quartet de corda núm.5, de l'opus 18 de Beethoven. Les desafinacions del primer violí, la duresa de so de la resta de components, la inadaptació a l'acústica de la sala van fer témer, els primers deu minuts, pel bon resultat de la sessió. A poc a poc, les sonoritats es van anar fonent i equilibrant i el primer violí, sense deixar de tenir un protagonisme excessiu, va anar ajustant el so del magnífic Stradivari de 1724 que li ha deixat el Banc Nacional Austríac. L'obra semblava un recital de violí amb l'acompanyament de tres altres instruments. Potser per això, com una protesta subconscient, el violoncel i també la viola rascaven tant i emetien sonoritats no gaire agradables. En l'andante cantabile, en especial quan es van passant una frase melòdica de l'un a l'altre, ja van acreditar la fama de la qual venien precedits, aconseguida amb més de vint-i-cinc anys de tocar plegats.

Va ser una altra cosa la segona obra, el Quartet de corda núm. 3, Sz 85 de Béla Bartók, que els va obligar a una fabricació conjunta del so, sense protagonismes i en què vam poder apreciar que, quan volia, la viola era exquisida, a més d'una molt bona prestació de l'únic sobrevingut al quartet, el segon violí Rainer Schmidt, ja que els altres són germans. A vegades penso si Bartók, quan s'interpreta, no obre una porta de la qual no es pot tornar endarrere de manera indemne. Molts quartets quan la passen i prossegueixen cap a l'expressionisme dur d'un Xostakòvitx, per exemple, i volen tornar a Haydn o Mozart –en aquest cas Beethoven– ja no ho fan de la mateixa manera que ho tocaven abans. La gerra de porcellana s'ha esquerdat i se'n veuen les costures. «Una trampa de la història» va convenir un col·lega de la crítica en confiar-li aquestes reflexions. La segona part del concert va estar dedicada a Mendelssohn, de qui se celebra el seu 200 aniversari. Va fluir, amb una certa fredor, el bell Quartet de corda núm.12,op.13 en què el primer violí va tornar a lluir protagonisme. Gràcies als aplaudiments d'una sala gairebé plena van afegir un fragment musical.

JORDI MALUQUER
El Punt