Cerca de crítiques

Enquesta

Goerne, hereu d'una estirp

14/2/2009 |

 

Programa: Matthias Goerne

Lloc i dia:Liceu

El baríton alemany va conquistar el Liceu amb una exhibició de facultats en el repertori liederístic.

En temps de crisi sembla que el repertori liederístic, que no té gaire bona salut en el panorama musical barceloní, es manté i fins i tot pot mostrar la seva millor cara quan el defensa un gran intèrpret com Matthias Goerne. El baríton alemany, pupil d'altres grans com Dietrich Fischer- Dieskau, va visitar el Gran Teatre del Liceu i va conquistar un públic que, en general, tampoc s'estira els cabells davant un recital d'aquestes característiques.

Però la cristal.lització de Der schönen Magelone, un cicle de cançons amb música de Brahms, poemes de Ludwig Tieck i ànima romàntica, ho va aconseguir. Goerne va desgranar cada un dels lieder mostrant totes les seves facultats vocals i expressives amb una facilitat increïble; la veu és bellíssima, flexible i capaç de dir molt amb el mínim esforç. Tant si eren dolces o paoroses, turmentades o pròximes al recolliment, les can- çons del cicle van trobar en el cantant un gran expert carregat de petits secrets: el més vistós és el cant legato perfectament combinat amb una meravellosa forma de donar sentit al text.

La fórmula d'intercalar cada lied amb un narrador va servir perquè el públic aprofités per tossir i desembolicar caramels: un martiri per a qui va intentar concentrar-se en aquesta història medieval que explica l'amor entre Magelone i el comte Pierre de Provença. I l'atmosfera concebuda per la partitura brahmsiana va suportar amb penes i tre- balls les interrupcions provocades pel narrador, per més que aquest, Jordi Dauder, fes gala d'un discurs teatral d'actor experimentat. Andreas Haefliger al piano va fer un treball fi i delicat, desplegant amb caràcter tot el ventall musical que Brahms va reservar per al teclat.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya