Cerca de crítiques

Enquesta

Una gran orquestra

10/2/2009 |

 

Programa: Pinchas Zukerman (direcció i violí) i la Royal Philharmonic Orchestra

Lloc i dia:Auditori de Girona

Per obrir la segona temporada d'Ibercamera a Girona, Pinchas Zukerman va dirigir la Royal Philharmonic Orchestra en una gran interpretació de la Simfonia núm. 8 en sol major, op. 88, de Dvorák. En la primera part, però, i actuant Zukerman com a solista, l'orquestra va oferir el Concert per a violí, en la menor, BWV 1041, de Bach, i el Concert per a violí i orquestra, en la major, KV 219, de Mozart. Ja des de la primera obra es va poder assaborir el so d'una corda compacta i amb un so penetrant que dotava la música d'un exquisit fraseig i un ampli ventall de colors. Tot i que la interpretació del concert de Bach estava impregnada d'un cert aire romàntic, la qualitat dels intèrprets va aportar fluïdesa i interès al discurs. En la interpretació del concert de Mozart, Zukerman va aportar una fantasia en el fraseig que, a pesar d'algun petit desajustament en l'orquestra, va donar un caràcter especial a la seva excel·lent interpretació.

A la segona part Zukerman va oferir una versió carregada de sentiment de la magnífica Vuitena simfonia d'Antonín Dvorák. Tant en l'Allegro con brio inicial, com en l'últim moviment (Allegro ma non troppo), el so que va treure Zukerman a l'orquestra, sobretot als metalls, va ser una mica agressiu, però va ser molt sensible a les dinàmiques i a la continuïtat de les idees musicals que el compositor txec va escriure en aquests dos moviments. Va dotar d'una gran càrrega expressiva tot el segon moviment (Adagio), i l'orquestra va mostrar una gran varietat de matisos i un so robust i compenetrat. El tercer moviment, l'Allegro grazioso-Molto vivace, va fer molt bé el rol de moviment de dansa. Ja fora de programa, es va poder escoltar, en una demostració del potencial de l'orquestra britànica, una magnífica versió de Nimrod, la novena de les Variacions enigma, de l'anglès Edward Elgar.

JOSEP JOFRÉ
El Punt