Cerca de crítiques

Enquesta

Temptació salvífica

7/2/2009 |

 

Programa: Faust de Gounod. Direcció: Fréderic Chaslin.

Lloc i dia:Palau de les Arts, València

Ni riquesa ni glòria ni poder: Faust vol la joventut. Òpera ineludible fins ben entrat el segle XX, semiraresa en l'actualitat, Faust de Gounod ha arribat al Palau de les Arts amb un repartiment jove que combinava un potencial vocal innegable amb un cant en general poc refinat, pecat greu en l'òpera francesa. L'excepció relativa va ser Erwin Schrott, Méphistophélès que admet més punch, però que, amb la seva irònica encarnació, va recordar que una de les virtuts del diable és el sentit de l'humor. Un cop deixada enrere la veu estrafeta del Faust envellit, Vittorio Grigolo va ser un àgil doctor preocupat per lluir un terç superior ben sa. Les inflexions eslaves de Natalia Kovalova van ser menys preocupants que les tensions d'un agut estrident i una dicció estovada, si bé a la seva Marguerite no li va faltar passió. Un Siébel matronil (Ekaterina Gubanova) i un Valentin estentori (Gabriele Viviani) van evidenciar que el cast s'hauria pogut beneficiar d'una batuta més disciplinada. En els millors moments, Fréderic Chaslin va aplicar una anònima eficiència, en els pitjors una brutalitat fora de lloc. L'orquestra va baixar el rendiment, no així el cor, pletòric en el -en un temps no tan llunyà- cèlebre Gloire immortelle.

Convertit en una frapant visualització dels estralls de la guerra, aquest cor de soldats és només un exemple del devessall d'idees del muntatge de David McVicar. El director no només explica la trama amb claredat, sinó que fa tota una reflexió sobre la cultura burgesa del segle XIX, que culmina amb una sagnant paròdia del ballet Giselle. El decorat se situa entre una llotja de teatre i un orgue d'església, entre la temptació i la salvació. Cedint a la primera, McVicar va aconseguir la segona.

Xavier Cester
Avui