Cerca de crítiques

Enquesta

L'Orquestra del Teatre Marinski a l'Auditori

Valeri Gergiev, un director pletòric en expressivitat

15/1/2004 |

 

Una gran orquestra de fossat i del repertori simfònic que va fer gala de virtuosisme.

INTÈRPRETS Orquestra Teatre Mariinski
DATA 12 de gener del 2004
LOCAL Auditori

¡Da capo, maestro! Comencin de nou, repeteixin des del principi. Aquest és el sentit musical de l'expressió italiana que comença aquestes línies, que es repeteix en tots els assajos de totes les orquestres del món.
Aquí es recull en un sentit diferent. En el d'admiració, per la impecable i poderosa execució de l'obertura de Tannhäuser de Wagner, que va servir de primera part, molt breu, del programa de l'Orquestra del Teatre Mariinski a l'Auditori i que molts aficionats entre el públic hauríem escoltat encantats per segona vegada. ¡Da capo, maestro!
Es diu que és la més difícil de les obertures wagnerianes per les prestacions que exigeix a tots els instruments, especialment a les trompes i els violins. Doncs bé, el director rus Valeri Gergiev, pletòric en expressivitat, va quadrar la peça exigint claredat i creixent tensió en cada moment.
Després d'aquesta magnífica primera part, va arribar la Simfonia núm. 7 Leningrad, de Xostakóvitx, partitura mítica per la seva relació amb els esdeveniments bèl.lics de la segona guerra mundial. Aquesta simfonia respon a la gran tradició narrativa de la música russa i, salvades totes les diferències, podria connectar amb l'Obertura 1812, de Txaikovski.
El virtuosisme de l'orquestra i la direcció de Gergiev van tornar a brillar en tota la seva esplendor: corda, fusta i metall, amb especial èmfasi en la caixa, que va marcar el crescendo inoblidable del primer moviment. ¡Da capo, maestro, da capo!
Luis Polanco
El Periódico