Cerca de crítiques

Enquesta

Sarsuela amb bon gust

2/1/2009 |

 

Programa: Orquestra de Cadaqués, Ainhoa Arteta (soprano), José Luis Sola (tenor) i Santiago Juan (violí).

Lloc i dia:Auditori de Girona

 

 

Intèrprets: Orquestra de Cadaqués, Ainhoa Arteta (soprano), José Luis Sola (tenor) i Santiago Juan (violí). Director: Miquel Ortega.

Amb el títol Les millors obres de la sarsuela amb Ainhoa Arteta i l'Orquestra de Cadaqués, es presentava el programa de mà definitiu de la calorosa vetllada que va tenir lloc en la Gan Gala de Cap d'Any de l'auditori de Girona. Tant Ainhoa Arteta com el tenor navarrès José Luis Sola, que va substituir a última hora Salvador Carbó, van fer arribar al públic la bellesa de les cançons del repertori sarsuelístic, en un format que, precisament pel fet d'estar descontextualitzat de l'acció dramàtica, dóna a cada una de les cançons la seva justa vàlua com a gènere. Ainhoa Arteta va interpretar el repertori amb molta sensibilitat i bon gust, i va mostrar, una vegada més, el seu gran domini del fraseig i de la tècnica que usa per dotar el que canta d'una gran musicalitat, sobretot en aquest repertori que ella interpreta de manera excepcional. De tots els moments que va regalar al públic, destacaria la Petenera, o Tres horas antes del día, de la sarsuela La Marchenera, del compositor madrileny Francisco Moreno Torroba, en què la soprano basca, a més d'oferir una interpretació plena de dramatisme i passió, va desplegar tot el seu potencial i la seva projecció de la veu, de la mateixa manera que mostraria tota la sensibilitat, ja fora de programa, amb la cançó Alfonsina y el mar, escrita pels compositors argentins Ariel Ramírez y Félix Luna en homenatge a la poetessa, també argentina, Alfonsina Storni, que es va suïcidar el 1938 a la platja de La Perla, de Mar de Plata.

El tenor José Luis Sola va mostrar tenir moltes possibilitats i va exhibir una veu brillant, que tot i mostrar-se cansada en la segona part va arribar al públic amb nitidesa i expressivitat, que van dotar les seves interpretacions d'un gran lirisme i gust per aquest repertori.

L'orquestra de Cadaqués, en un format reduït, massa reduït si es tenen en compte les necessitats bàsiques d'un equilibri orquestral amb garanties de plena funcionalitat, va saber proporcionar, amb una conducció equilibrada i atenta de Miquel Ortega, el coixí necessari per acompanyar les melodies desplegades pels cantants. Aquesta mateixa funcionalitat la va gaudir el violinista Santiago Juan, que va oferir una gran interpretació de l'obra de Pablo Sarasate Aires gitanos Op. 20.

Ara bé, en la interpretació dels preludis i de l'Intermezzo de Goyescas, de Granados, en què l'orquestra tocava sola, va ser on es van notar més els desequilibris orquestrals, i no tant pel que fa al nivell inqüestionable dels instrumentistes, sinó per la reducció dràstica de la plantilla orquestral.

JOSEP JOFRÉ
El Punt