29/12/2008 |
Programa: OBC i Jean-Yves Thibaudet. Director: Eiji Oué
Lloc i dia:L'Auditori
Barenboim diu que la música és un diàleg on cadascú ha de conèixer el seu paper i cada cop és més clar que Eiji Oué es reserva el del mag que la fa sorgir del barret per l'encanteri d'uns gestos adreçats a dibuixar-la, en lloc d'esmenar-ne les deficiències. No vol intervenir, prefereix agradar.
Divendres, d'ocasions per preocupar-se no n'hi van faltar. Només començar, per l'encarcarament amb què fluïa l'obertura de Il dissoluto punito ossia Don Giovanni Tenorio, de Ramón Carnicer (1789-1855), fill de Tàrrega, deixeble de Carles Baguer, mestre de Barbieri i productor d'unes òperes que palesaven la dependència de Mozart i Rossini (els crescendi, per exemple). Va sonar sense l'elegància consubstancial a una obra del 1818. A la segona part l'esclat i l'aplom de l'OBC va salvar una Setena de Beethoven dirigida amb una autocomplaença que no afluixava ni durant el fugat tocat amb una inèpcia tan irritant com l'aparatositat dels passatges més vitalistes.
El formidable Jean-Yves Thibaudet va fer pujar el nivell amb el Concert per a piano núm. 5 Egipci de Saint-Saëns sobre un acompanyament sempre massa fluix o massa fort. El fracciona i modernitza alternant rudesa, sensualitat i titanisme amb una òptica fenomenològica assimilable a la dialèctica de Liszt.
Abans del concert va ser emotiu el parlament de l'exconcertino Ángel Jesús García en acomiadar-se dels seus companys durant uns deu anys. Càlidament aplaudit va lloar el potencial de l'Orquestra, que rescata concerts com aquest. ¿Quan serà l'homenatge al mestre Decker, l'artífex durant el període de la seva titularitat d'un potencial tan il·lusionant?