Cerca de crítiques

Enquesta

El triomf de l'amor

28/12/2008 |

 

Programa: L'arbore di Diana de Vicent Martín i Soler. Direcció: Rubén Dubroksky. Intèrprets: Ofèlia Sala, Marina Comparato i Christian Senn.

Lloc i dia:Palau de les Arts. València

El Palau de les Arts presenta per primer cop una òpera escenificada del compositor valencià Vicent Martín i Soler, L'arbore di Diana, una obra que diu molt no només del seu talent, sinó també de la personalitat del llibretista, Lorenzo da Ponte, llibertí confés que planteja el triomf d'un Amore hiperactiu sobre la castedat de la deessa. L'argument dóna massa giravolts, però l'enginy del text ve reforçat per una música de franc melodisme. Ofèlia Sala va haver d'emprar tot l'arsenal tècnic per afrontar les agilitats embogides i els salts mortals de les primeres intervencions de Diana, mostrant-se encara més convincent en passar de verge enfurismada a dea enamorada. Marina Comparato va ser un Amore irresistible per presència escènica i calidesa vocal, ben secundada per un desimbolt Christian Senn, entusiasta "marit genèric" de tota nimfa vivent. No menys aplaudibles van ser els tenors Joel Prieto i Dmitri Korchak, a qui no calia forçar tant el seu atractiu instrument en un teatre que, per mides, acústica i proximitat entre escena i públic, és justament el tipus d'espai per a òpera de cambra que Barcelona necessita peremptòriament. La temporada vinent el Liceu, que ha encetat amb el Real el seu propi projecte Martín i Soler, plantarà l'arbre a la sala gran.

El muntatge de Daniel Slater va ser d'una diàfana eficàcia que subratllava, sense forçar-lo, el to humorístic de l'obra. No obstant aicò, va ser la dinàmica direcció de Rubén Dubrovsky, amb una orquestra amb la lliçó historicista (vibrato, articulació, temps) ben assimilada, la millor prova que Martín i Soler és molt més que una simple cita en l'obra de Mozart.

 

Xavier Cester
Avui