ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de crítiques

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Publicitat

CRÍTICA

Messies empetitit

22/12/2008 |

 

Programa: El Messies

Lloc i dia:Teatre del Liceu

Director: Eduardo López Banzo. Cantants: Patricia Bardon, María Hinojosa, Helge Ronning, Marek Rzepka.

Fer un Liceu crea una il·lusió especial entre diferents àmbits de la música no directament associats ni amb el gènere ni amb l'activitat habituals del teatre de les Rambles. Ara ha estat el torn del Messies participatiu de La Caixa, que emigra de la seva seu tradicional, el Palau de la Música. Per desgràcia, és difícil imaginar una versió menys idònia per al nou emplaçament que l'oferta enguany.

El teatre en si ja planteja el primer repte d'una major distància entre uns cantaires situats als laterals d'amfiteatre i segon pis, així com en aquells nínxols que són les llotges de platea. Resultat, el so era més difuminat, menys embolcallador que en el Palau. López Banzo va agreujar aquest empetitiment de l'obra de Händel amb una direcció de gest curt i vol ras. Alguns temps àgils no amagaven un discurs pàl·lid, sense la grapa que reclama aquesta reflexió sobre el naixement, la passió i la mort del salvador, com si López Banzo volgués superar en flegma expressiva uns anglesos que, per anteriors Messies, ja sabem que en gasten molta menys del que diu el tòpic.

Els instrumentistes d'Al Ayre Español van complir amb correcció però Las Vozes van ser insípides i sense cohesió. La dicció exòtica d'algun solista va realçar encara més la tasca de la contralt Patricia Bardon, d'emoció tan continguda com sincera. María Hinojosa va apostar per una major teatralitat, preferible en tot cas a la prestació d'un apocat tenor (Helge Ronning) i un baix (Marek Rzepka) de veu insubstancial. Pobre debut en un Liceu triat no pas per raons musicals sinó perquè vesteix més per celebrar la festa de Nadal de l'entitat organitzadora.


Xavier Cester
Avui

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet