Cerca de crítiques

Enquesta

De Messiaen a Kurtag

14/12/2008 |

 

Programa: BCN 216 i Quartet Casals

Lloc i dia: Sala Oriol Martorell de l'Auditori

 

Dimecres es complien els cent anys del naixement d'Olivier Messiaen, un dels compositors que van confegir un camí musical ben propi. Com deia Àlex Susanna, en presentar el concert, Barcelona podia estar ben orgullosa de festejar-ne el centenari amb una orquestra tan destacada. L'inici de l'any del centenari s'havia anticipat ja en algunes manifestacions. Catalunya Música ens va preparar el terreny dedicant la seva emissió Qui té por del segle XX? del 2 de desembre a Messiaen, fent-nos dentetes amb unes interpretacions de somni del pianista Peter Donohe i el Conjunt de Vent Holandès. Després el Trio Kandinsky, el 7 de desembre passat, ho commemorava amb un concert al Vendrell i la Banda Municipal de Barcelona, dirigida per Joan Lluís Moraleda, el dia 30 passat, amb una actuació extraordinària del pianista Antoni Besses, ens oferia Oiseaux exotiques, del compositor avinyonès, un «pagès de muntanya», com s'autoqualificava.

En el concert del Grup BCN 216 es van interpretar, en la primera part, també els Oiseaux exotiques, aquesta vegada amb Jordi Masó al piano, i, a més, Couleurs de la cité celeste, inspirada en passatges diversos de l'Apocalipsi. La interpretació que dirigia el jove director Francesc Prat va ser molt cenyida a la partitura. En la segona part aquesta mena d'execució aplicada es va esberlar positivament i va haver-hi moments de gran volada, amb flautes i clarinets eteris –quina bella frase musical va fer el clarinetista Josep Fuster!–, i l'esclat de la quarta secció d'Et expecto ressurrectionem mortuorum, un encàrrec al compositor d'André Malraux, aleshores ministre de Cultura francès, en homenatge a les víctimes de les dues guerres mundials. El mèrit del BCN 216 és haver integrat músics molt joves per nodrir els nombrosos instrumentistes que necessita aquesta darrera obra i haver assolit un molt bon nivell. Al dia següent podíem sentir el segon dels cinc recitals que el Quartet Casals ofereix a la Sala Oriol Martorell de l'Auditori. La novetat del cicle d'enguany és que a cada concert hi programen un quintet amb piano tot presentant-nos cinc pianistes diferents. Un quintet amb piano ve a ser com posar el pedal a un quartet i dijous, amb Benjamin Hochman, ens van oferir l'impressionant Op. 44 de Schumann, amb un dolgut segon temps de ressonàncies schubertianes i un abrandat final. Al Quartet Casals les obres romàntiques i contemporànies els van bé. Sembla que hagin depassat els paràmetres del classicisme, que, com en el Quartet núm. 1, Op. 71 de Haydn que va obrir la sessió, hi accentuen més l'apassionament que no pas l'estricta musicalitat. O en la curiositat mozartiana que ens van oferir, l'arranjament de cinc fugues de Bach per a quartet de corda, en què el compositor de Salzburg canvia l'expressivitat dinàmica de la fuga per la d'un fraseig quasi explicatiu. El Quartet Casals va excel·lir també en una meravellosa obra de György Kurtág, els 12 Microludis op. 13, que amb una economia de notes demana una intenció i una subtilitat que només poden donar uns grans músics.

JORDI MALUQUER
El punt