Cerca de crítiques

Enquesta

'Memento mori'

7/12/2008 |

 

Programa: Il ritorno d'Ulisse de Monteverdi

Lloc i dia:Teatre Municipal de Girona

Els pròlegs de les òperes barroques donen la clau del missatge que els autors volen transmetre. No és casualitat, doncs, que William Kentridge hagi mantingut aquesta escena en la seva relectura d'Il ritorno d'Ulisse. Tot el desenvolupament d'aquest hipnòtic muntatge gira al voltant de la Umana Fragilità, aquesta figura moribunda que, en el punt final de la seva vida, somia un altre final, el de la llarga odissea d'Ulisses, ja no, però, a la pàtria, que cau del títol.

Kentridge signa un veritable espectacle total, on els esplèndids titelles de la Handspring Puppet Company, els cantants exercint també de manipuladors i unes fascinants projeccions conflueixen en aquest permanent recordatori de la fugissera existència humana, amb constants aparicions d'imatges (animades o reals) de parts del cos humà en progressiu deteriorament. Però aquest poètic memento mori no oblida tampoc que, justament, la grandesa humana rau en la capacitat de transcendir la seva fragilitat, d'aquí que el traspàs del protagonista coincideixi amb l'entendridora abraçada dels esposos. Mort i vida són indissociables.

Les òperes de Monteverdi exigeixen prendre decisions sobre la instrumentació. A més de retallar a la meitat la partitura, Philippe Pierlot ha optat per un septet de violes de gamba i corda polsada, l'excel·lent Ricercar Consort. Sense violins ni vents, la sonoritat tendia a la melangia i el recolliment, una opció, per altra banda, del tot coherent amb la tonalitat del muntatge. En un repartiment on només desentonava Julian Podger, va destacar la incisiva Penelope de Guillemette Laurens. Una postil·la: després de l'excepcional Dido & Aeneas del TNC, es confirma que les millors experiències operístiques de l'any s'han produït fora dels circuits habituals.

Xavier Cester
Avuui