Cerca de crítiques

Enquesta

Passats divergents

7/12/2008 |

 

Programa: Iphigénie en Tauride de Gluck

Lloc i dia:Palau de les Arts (València)

Un passat imperfet de sang i mort persegueix sense pietat Ifigènia i Orestes, membres traumatitzats d'una nissaga, els atrides, ben tractada per òperes com Iphigénie en Tauride. El control i l'equilibri formal de la música de Gluck no ens haurien de desviar de l'autenticitat de les emocions que retrata, com bé sabia un romàntic com Berlioz. A València van passar pel filtre de vigor rítmic i accents secs de la batuta de Patrick Fournillier. L'orquestra va estar correcta i prou, i el Cor de Cambra Amalthea, molt per sota del nivell del de la Generalitat Valenciana.

És admirable la intel·ligència amb què un cantant del passat plusquamperfet de Plácido Domingo encara la recta final de la seva carrera. El present continua essent esplèndid, i el seu Oreste va tenir tota la intensitat, i més, que el torbament anímic d'aquest parricida demana. Si un tenor greu abordava un rol de baríton agut, llavors calia un tenor ben diferent per a Pylade. Veu clara, emissió alta, cant curós: Ismael Jordi va ser l'amic ideal en la dissort. L'instrument de Violeta Urmana és dels més impactants de l'actualitat, i a la seva Iphigénie no li va mancar implicació, però el fraseig tendia a ser monolític.

La presència de Domingo explica la programació a València d'aquesta òpera, i també la tria de la producció, compartida entre Seattle i el Met. Un decorat monumental permetia veure alhora el temple dels despietats sacrificis escites, el calabós dels grecs i una petita escletxa de llum i llibertat. No van faltar figures voladores i aparicions sorprenents. Estètica del passat? Si la proposta té qualitat, també pot tenir futur.

X.C.
Avui