Cerca de crítiques

Enquesta

Cor partit

19/11/2008 |

 

Programa: Quartet Emerson

Lloc i dia:Palau de la Música

Dijous els filocambristes tenien el cor partit per la concurrència a ciutat de dues propostes potents com les del quartets Emerson i Casals.

A qui va optar per la sala de cambra del Palau també se li va partir a l'hora de valorar el grup nord-americà, cabdal en les idees, però no tant en la seva execució, disparitat que va enxampar de ple el Quartettsatz Schubert. Després, amb Philip Setzer com a primer, oferia una lectura garratibant del tretzè Quartet de Xostakóvitx (estrenat el 1970), seca i aspra com glops amargants amb glaçons de gel àrtic, un encadenament sense treva de decepcions.

Els músics, que toquen drets amb el cellista sobre una tarima per conservar el contacte visual, s'imposen per l'expressivitat, la fluïdesa i la vibració, però no per la precisió del so. Fent bona l'apreciació, Eugene Ducker, com a líder, comprometia massa sovint l'estabilitat amb esgarips i puntuals retraccions, com si estigués cansat.

Van presentar el Quartet núm.1 Color of time d'Alfons Conde (1967), un barceloní actiu en l'àmbit dels mitjans audiovisuals. Els divuit minuts mostren un primer i segon moviments relacionats com un cos i la seva radiografia, tot d'un romanticisme pessimista esbandit pel calidoscòpic i humorístic tercer. Una obra ben travada i entenedora que enllaça diverses tècniques i influències i que va molt més enllà de la juxtaposició motívica.

El Quartet Emerson retrata la mort a La mort i la donzella de Schubert com un seductor que exerceix a fons un encaterinament que impregna tota l'obra, un festeig subtil que emana d'una lectura capgiradora de tan conceptual i poc tanàtica.

Xavier Casanoves Danés
Avui