Cerca de crítiques

Enquesta

Argerich i Maisky fascinen el Palau

14/11/2008 |

 

Programa: Argerich i Maisky

La pianista i el violoncel.lista van mostrar una gran comunió artística amb un programa heterogeni.

 

Seguint amb la vistosa temporada de celebració del 25è aniversari del cicle Ibercàmera, es va presentar dimarts una atractiva cita musical protagonitzada per un matrimoni escènic de grans intèrprets: la pianista Martha Argerich i el violoncel.lista Mischa Maisky.

Ni la coincidència amb l'estrena de Les noces de Fígaro del Liceu va aconseguir amainar la generosa concurrència que va anar al Palau de la Música per ser testimoni de les avinences d'aquesta parella d'or, que fa anys que demostra que congenia de meravella sobre l'escenari, i no tant pels inevitables desequilibris que sempre apareixen en un programa de gran dificultat com el que van presentar, sinó per la inspirada comunió interpretativa en què tots dos artistes viuen al fer música.

TÈCNICA I ESPERIT
Una heterogènia selecció d'obres va permetre fer un petit repàs al repertori per a piano i violoncel dels segles XIX i XX, amb l'al.licient de l'enginyós toc que sempre cristal.litza en les interpretacions d'Argerich, que a més de tenyir les seves aparicions públiques d'aquesta crònica negativa a qualsevol forma de fama, crea la justa intersecció entre la tècnica refinada i la potència d'un llenguatge espiritual, sempre a anys llum de l'afectació interpretativa.
No menys empenta i talent resulten del violoncel de Maisky. L'artista letó posseeix un fraseig de gran intensitat física, emocional i arrasadora com pocs avui dia, i fins i tot fa aparèixer noves melodies a l'interior de cada tema original. Si hi va haver alguna imperfecció en l'afinació, va quedar absolutament tamisada per la seva entrega i gran compenetració amb Argerich.
Els dos intèrprets van escalfar motors amb les Set variacions sobre un tema de 'La flauta màgica de Mozart,' de Beethoven, i es van cabussar en la impressionant Sonata en la menor, op. 36, de Grieg, en les sentides harmonies de Louange à l'éternité de Jésus, de Messiaen, i en les multiformes textures rítmiques de la Sonata en re menor, op. 40, de Xostakóvitx. Tot un luxe que va commoure i fascinar el públic barceloní.

El Periódico de Catalunya
MANEL CEREIJO