Cerca de crítiques

Enquesta

La passional ànima llatina de Dudamel

29/10/2008 |

 

Lloc i dia:Palau de la Música

El jove director veneçolà conquista el Palau, amb el violinista Khachatryan, en el debut a Barcelona al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Göteborg.

 

Espectacular debut a Barcelona de Gustavo Dudamel (Barquisimeto, 1981). El jove director de la Simfònica Simón Bolívar i la cara més visible del Sistema Nacional d'Orquestres Infantils i Juvenils de Veneçuela va confirmar al Palau, al capdavant de la Simfònica de Göteborg, que ja és molt més que una batuta emergent. Estem davant d'una de les aparicions més rutilants de la clàssica i, com han certificat valedors de la seva fulgurant carrera com Rattle, Abbado, Barenboim o Pekka Salonen, davant d'un dels grans músics del segle XXI.
Per si fos poc, la vetllada va comptar amb l'actuació del violinista de 24 anys Serguei Khachatryan, que va exhibir virtuosisme i sensibilitat en la interpretació del Concert per a violí i orquestra, opus 47 de Sibelius. Màgia. La lectura que el solista va fer de la peça, en perfecte diàleg amb l'orquestra sobretot en el tercer moviment, és de les que no s'obliden. Va ser tan gran l'entusiasme del públic que Khachatryan va haver d'oferir un bis amb una aclamada sonata per a violí sol d'Eugene Esaye.

La programació es va iniciar amb la inesperada estrena d'Exquisite Corpse, del suec Anders Hillborg, present a la sala. En aquesta peça contemporània Dudamel ja va anticipar la seva capacitat per adaptar-se a qualsevol repertori. Titular de la Simfònica de Göteborg des de la tardor passada, el veneçolà va demostrar de quina forma un director pot imposar la força del seu segell personal, dotant l'orquestra d'una energia i un nervi fora de l'habitual.

En el concert de Sibelius, escrit per a lluïment del solista però sense deixar de banda la participació orquestral, Dudamel s'hi va trobar com peix a l'aigua. Amb la seva experiència com a violinista i exconcertino de la Simón Bolívar --orquestra que ja dirigia als 18 anys-- va saber extreure de la secció de corda, primer, i de la resta dels elements de l'orquestra, després, tot el lirisme, riquesa de matisos i l'equilibri de l'obra de l'universal finlandès.

REGAL FINAL
El viatge nòrdic es va tancar amb la Simfonia, número 4, 'La inextingible' del danès Nielsen. Moviments de fort ritme, dinàmics contrastos i potent percussió. Molts decibels, però també enorme poder descriptiu. I sorprenent regal final quan Dudamel va posar els seriosos músics suecs a ballar amb la tropicalista Tico, tico. Passional translació de la seva ànima llatina a l'orquestra i deliri al Palau.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya